M A Y B E S O M E D A Y

Blur - Colver over Dover

2011-12-01T19:37:00.003+01:00

En el meu record queda aquella persona que em va fer sentir. Una persona que m'estimava incondicionalment i a qui jo no vaig poder correspondre. Fa molt de mal fer mal a una persona que t'estimes i que tu, a la teva manera, també estimes. Aquesta cançó em porta records de quan era petita, i funcionavem amb les cintes de casset... Aquelles que els hi trencavem la pestanya per no ser re-grabades, i que després hi grabavem a sobre posant un troç de celo al lloc on nava la pestanya. Aquelles que rebovinavem amb un boli bic per no gastar les piles del walkman...

Tandebò pogués poser en celo a la pestanya del teu cor que t'he trencat. Tandebò pogués rebobinar amb un boli bic el temps i fer que mai t'haguessis apropat a mi.

Però no ho puc fer, el mal està fet... i tu també me'n has fet. Però he posat un sofà d'aquells super còmodes que fan massatges a un raconet del meu cor, perque puguis estar-hi sempre i sentir-te còmode. Sempre estaràs a un racó del meu cor, sempre. Mai t'oblidaré. Mai oblidaré les tardes amb els teus gatets i el teu llimoner, el teu hort, les teves plantes... les teves... tonteries! Tonteries que em feien sentir viva i estimada, fins que va arribar el dia de dir-te adéu.

T'estimo i no com tu voldries, ni com jo voldria. Però els dies al teu costat ningú me'ls pendrà, per molt que trenquin la pestanya de la cinta o s'acabin les piles del walkman.

Entenc que te'n vagis, entenc que no em vulguis veure, entenc tot el que et passa. Tandebò algun dia m'entenguis tu a mi.

Enjoy Blur's song... de les millors que s'han fet mai, sens dubte!

Ei ei, em sembla que és el primer post seriós que he fet en anys!

I con un par, el penjaré. I m'és igual el que pensin els altres. Va per tu, Q.

I'm on the white cliffs of Dover
Thinking it over and over
But if I jump it's all over
A cautionary tale for you
I'd like to roll in the clover
With you over and over
On the white cliffs of dover
And then I'd let you push me over

AND IF THAT IS THE FACT THEN IN ACTUAL FACT IT'S NOT WHERE IT'S AT
AND IT'S OVER
AND IF THAT IS THE FACT THEN IN ACTUAL FACT IT'S NOT WHERE IT'S AT
AND IT'S OVER
YES IT IS

And now the bluebirds are over
Over the white cliffs of dover
So when you push me over
Don't bury me I'm not worth anything

WTF Maybe someday

2011-11-14T21:00:00.001+01:00

Serà possible... Però si tinc un blog! Fa... no sé, mireu l'última entrada per saber que fa... la òstia que no fotia cas d'això! I per què? Igual estem massa centrats en facebooks, twitters i instagrams i tot això del blog ha deixat de tenir sentit. Almenys per mi que no és que hi digués grans coses interessants...

El cas és que fa temps que no rebo putades de les companyies de telefonia d'aquest país de merda (toca fusta), fa temps que estic ben contenta amb el meu Mac i no em fa falta anar en contra de res, i fa temps que quan em mola algun grup o cançoneta em dedico a donar la tabarra per xarxa social.

Llavors què? Què hem de fer amb això? No sé, potser això dels blogs si que s'ha convertit en alguna cosa més que el que era. O en algo menys, ni idea.

Blogs en segueixo, i molts. Però així en plan xorra com el meu... uix, no sé yo eh! M'agradaria saber quanta gent té abandonat el blog i quanta el segueix actualitzant.

Suposo que actualitzen els de sempre, o els que realment saben realment perquè el tenien en un orígen.

Altres formes d'expressió suposo que killed the blog star, com és el meu cas. I això que últimament la cosa rutllava bastant.

Nous temps i noves coses, la gràcia d'internet i... de la vida, I guess!

Ahí queda. No sé si he dit poc o molt, com sempre em quedo amb la sensació de no haver dit res. Suposo que aquesta és la línia d'aquest blog.

Maybe someday...

Kakkmaddafakka - Restless

2011-03-26T17:34:00.002+01:00

Premi a si algú em sap dir si aquest video pertany a imatges d'abans ensamblades, o si l'ha fet el grup mateix!

M'encanta la cançó, de principi a final... i m'encanta el video, que li va que ni pintat. Feia temps que no tenia un descobriment tan maco com aquest.

Harmonia en estat pur... Difícil no saltar de la cadira i posar-se a ballar!

Hope you like it!

Yacom sucks. End of story. Period.

2011-02-06T10:52:00.002+01:00

No se'm havia passat pel cap fer un post explicant que el meu suplici agónic amb les companyies de telèfon is over. De fet, només em dóna per escriure quan tinc algo pel qual despotricar. Trist? Maybe.

El cas és que siiii, que ja estàaaaa... que tot ha passat. La solució definitiva de Timofònica per poder tornar a tenir internet va ser brutal: Canvi de número de telèfon.

El que tenia estava gafat. El meu número NO podia tenir internet. Per què? Doncs ni idea. Conflictes amb Orange que sincerament, desconec i no entenc.

El que em pregunto és si al pobre desgraciat a qui donin el meu antic número (perque clar, es números es reciclen) tindrà el mateix problema. No ho sé.

Vaig haver de tramitar una baixa "por motivos de viaje" que ja em direu què collons vol dir, perque me la féssin efectiva en 48 hores. Si no, doncs mira... 15 dies per donar de baixa al antic número, i 15 dies pagant dues línies. Per sort, no ha estat així. Trapicheos varis i pim pam, canvi de línia.

"Para dar de baja si no dices que són motivos de viaje tardaran 15 dias" o... "Sobretodo tienes que decir que tu no tienes línea" o... "Tienes que cambiar el titular de la línea, si eres tu tendràs que pagar 80 euros"

Ara tinc la línia a nom de ma mare, que dius... que guai, perque clar, segons ells si dones d'alta una línia sent el titular d'una altra, són tan simpàtics que et fan pagar. Ho enteneu? Jo no.

M'és igual. Tinc el que volia que és un telèfon i un internet. Necessitats bàsiques cobertes. I ara a evitar qualsevol tipus de tracte amb ningú que formi part de servicios tècnicos, atenciones al cliente, departamentos de baja o res semblant. Leave me alone! And... wish me luck!

Orange vs. Movistar... Molt maco

2011-01-16T10:50:00.005+01:00

Si. Encara estic igual. Sense internet a casa.

És curiós com una companyia com France Telecom, pugui posar-se d'aquesta manera per no perdre un client. Que us en ve d'un? Leave me alone!

No us ho perdeu, la última novetat és que a través d'una entitat verificadora externa a France telecom (que és Orange, que és Yacom) i externa a Movistar, certificarà que jo amb qui vull estar és amb Movistar.

És com al pati del col·legi, on els senyors Movistar i Orange s'estan estirant dels cabells tot dient "Ha començat ell! Ha començat ell!" Lo fort, és que jo, mentres aquests dos incompetents d'estiren dels pèls, estic amb el cul a l'aire.

I sóc jo qui al final ha de dir que es queda amb Movistar a algú imparcial perque els de France telecom deixin fer el tràmit a Movistar.

Tinc una por de la factura que pa qué... A saber que passarà.

Patètic.

Orange, vaya tela...

2011-01-11T20:12:00.005+01:00

Masses coses. Això en comptes d'un blog comença a semblar l'asco de vida... En fi, aniré al gra per no allargar-ho gaire, perque la cosa té mooooolta tela.

Si us poseu en antecedents, posts anteriors, yacom's sucks and stuff like that suposo que no cal que digui que NO tinc internet a casa des de fot ja... sis putus dies. Cada dia que passa m'estimo més al meu iphone i al seu tethering i tinc més mania a les companyies, o millor dit LA puta companyia que és Orange.

Durant el suplici dels dies sense internet no he parat de rebre trucades de hoygans que em preguntaven si la meva línia de telèfon funcionava bé. Jo només feia que dir que perfectament però que féssin el putu favor d'enviar-me el router i donar-me d'alta de l'adsl.

Si si si, si si si... no se preocupe, bla bla bla. En dues, tres, no recordo les vegades, em deien grabar una "grabación de conformidad" per tirar endavant la portabilitat a TELEFÒNICA i que em poguessin enviar el router.

Ahir amb les pilotes inflades vaig engegar a la hoygan de turnu dient que no pensava grabar més putes grabaciones de conformidad i vaig trucar al 1004.

Cual fué mi sopresa quan el comercial (molt amable i cordial, i no és ironia) em va dir que no em podia tramitar l'alta a l'adsl de Telefònica perque segueixo constant a France telecom, que és Yacom, que és Orange.

Com que a Orange? Li vaig preguntar si això era normal, jo havia tramitat la portabilitat d'Orange (yacom) a Telefònica i en cap moment m'havia fet enrrera. Llavors? Com pot ser que France Telecom (és a dir, Orange) tingui "segrestat" el meu adsl???

La única resposta va ser que "hi ha companyies molt incompetents" i que ja m'ho resoldríen.

Pensant pensant vaig recordar que en una de les trucades em van dir que "llamamos de la companyia de telefonos" al preguntar si eren Telefònica i dir-me que si, qui s'havia de pensar que al igual, no ho sé del cert, eren els d'Orange i jo, ruc de mi, vaig fer una grabació de conformitat amb Orange i no amb Telefònica.

És molt extrany rebre tantes trucades preguntant per la línia fixa i que en tants dies no m'enviin el router ni em donin d'alta d'internet.

Crec que va pasar això. Ja us dic que no ho puc assegurar del cert però molt em temo que em van fotre una pirula i Orange m'ha segrestat l'internet, deixant a Telefònica sense poder-me donar d'alta.

A l'espera de la trucada del 1004 dient que està tot resolt, em conecto amb el meu estimat iphone, gràcies oh iphone, oh gràcies.

End of story and to be continued... per desgràcia.

SEGONA PART!

Aquí si que seré breu... Si no us fareu la pixa un liu xD Que és normal eh? Jo me la faig fins a tal punt que quan parlo amb ma mare ja li dic "si quiere que venga a comer pulse 1..." (xist).

Línia móvil. Típic, vale? Portabilitat a Orange (si, els meus amics... però llavors no es havia conegut tant íntimament...) perquè em donen l'iphone 4 més baratet que Movistar.

Ok. Quedem que avui 11 de Gener m'enviaran l'iphone i tot guai.

Típic també, em truca Movistar, em fa millor oferta dic que ah, vale i cancelo la portabilitat quedant-me amb els meus amics Vomistar de sempre. Adéu Orange, lo siento!

Però sabeu que m'han fotut els d'Orange a veure si colaaaa? Si! Avui un missatger ha trucat a la porta de casa portant-me un flamant iphone 4!

L'he engegat, evidentment. WTF????? I si me'l arribo a quedar què? Ah és clar, llavors sóc Orange no? VERGONYÓS!!!

Vigileu amb els senyors naranjas... Tenen unes tàctiques comercials una mica retorçades per atrapar la gent a la seva companyia.

I ara si que ja acabo amb la moraleja de más vale loco conocido que sabio por conocer. Encara que els amics taronges de sabios res, el que són és massa listos!

FUCK OFF!

Què és la música de merda?

2011-01-08T21:52:00.006+01:00

A vegades pequem de bocamolls, sense pensar que el nostre bocamollisme pot ofendre a algú.

I a mi se'm dóna per bocamollitzar bastant sovint via twitter, facebook... i està clar, al món "real".

L'ofensa depèn en gran part de la sensibilitat que tingui pel tema el receptor de la teva bocamollada. Fet que molts cops, si la sensibilitat és elevada, et fa veure lo bocamoll que ets o et converteix en bocamoll sense voler ser-ho.

Dit això. Adevertència: Aquest post pot ser molt bocamoll.

Música de merda o, altrament dita, música que jo NO escolto. Pam! Hi ha qui pot pensar que escolto música de merda, però evidentment està equivocat (JUAS! Nazi, nazi... això ha sonat nazi).

Et pot no agradar la música que escolto, però no seria en cap cas música de merda.

Segurament acabaré per no explicar-ho explícitament. De fet, no en tenia cap intenció pel rollo de no ofendre i tot plegat, però necessitava un títol amb ganxo pel post xD

Seguim... (Masses incisos veig jo per aquí...)

L'hàbitat natural de la música de merda (MDM) són llocs tals com discoteques (Pont aeris, metros, Digitals, bla bla bla...), teles xungues (40 latino, for example...) i ràdios amb molta audiència (40 principales).

La MDM també habita dins els cotxes dels quillos, en la seva vessant més molesta. Quan la MDM es troba en su salsa sona fort, a tot arreu, quan menys t'ho esperes... Ja sigui al cotxe dels quillos o al Nokia del Hoygan que et passa pel costat al carrer. Aquesta última, a mi personalment, no només em molesta de manera auditiva, sinó que a sobre em dispara els instints més Dexterians.

El més dramàtic de la MDM és que els seus oients se'n senten tant orgullosos que creuen que els demés mortals lliures de MDM i amb criteri musical (com ara jo xD) estem feliços de que la comparteixin amb naltros, creient que ens fan un favor i que a ulls nostres, són persones super cools.

Generalment, no sempre, qui dóna la cara en una cançó de merda, canta o fa veure que toca, no és qui ha fet la cançó. Generalment, la MDM surt del caparró, ment brillant, o geni de fer diners que pertany a una discogràfica i que sap que combinant amb gràcia una cara, unes notes i una lletra absurda es farà d'or gràcies als milers d'atontats que no saben tenir un bon criteri musical. I generalment, la majoria de MDM d'un mateix gènere sonen IGUAL.

Algú pot escoltar música que jo no escolto, sense ser MDM. Per exemple... eeeem... jo que sé! Bruce Springsteen o... Extremoduro mateix! Molt evident que no són MDM's, oi?

Per entendre'ns, no ho escolto, però quan ho escolto no em surt urticaria i inclús m'agrada.

Es detecta una MDM quan t'incomòda, et molesta i inclús, t'irrita o et fa explotar el cervell. És una MDM quan et venen ganes de dir-li al oient "gilipolles" o ja directament "tiu, no et fot vergonya escoltar aquesta MDM?"

En definitiva, estic convençuda que si no escolteu MDM m'esteu entenent, i si n'escolteu poden passar dues coses:

1. Penseu que no m'explico.

o 2. Teniu ganes de partir-me les cames.

En tot cas i per sort, des d'aquí no arribeu a poder fer realitat la opció 2. Això si, no tinc filtre pels comments o sigui que us podeu despatxar a gust.

A tots, molt amables de llegir el meu blog i visca la música!

What the fuck is going on? Yacom sucks - Part 2

2011-01-07T10:51:00.003+01:00

I la història amb les companyies de telèfon no acaba on va acabar el meu post anterior.

Esperant per la portabilitat a Timofónica, la meva wifi, que vès a saber on havia anat, va tornar. Pam! No tinc explicació pel fenòmen, igual va anar a veure món i quan se'n va cansar va decidir que era amb mi, que sóc qui la pago, amb qui havia d'estar. O igual és que Yacom són tant sumament inútils i incompetents que el que tenia era la xorrada més gran de la història de les wifi's que fugen i simplement no calia fotre tanta perafernàlia per solucionar-ho.

Superant encara el cabreig inicial, ahir en vaig pillar un altre que encara em dura i que em durarà fins que soni el timbre i em donin el maleït nou router.

Em truquen del 1004 per informar-me que la portabilitat serà efectiva el dia 7 de Gener, avui. Però ahir se'm presenta aquí un hoygan de timofónica amb un aparatet dient que ve a instal·lar-me la línia. Bé. Bueno. Vale. De acuerdo.

Li pregunto si afectará al meu internet. Em diu hoyganísiticament que no i quan el paio acaba, em diu que se'n va i que fins que no tingui el router no només no tinc internet, sinó que tampoc tinc línia de telèfon.

WTF putu paio???? Entonces a que coño has venido? A dejarme con el puto culo a l'aire?

Pues si. I aquí estic. Contectada pel tethering del iphone (oh gràcies, iphone) esperant a que el putu router aparegui per la porta, com va aparèixer en el seu dia la meva missing wifi.

Quin coi de servei és aquest? Un servei en el que es presenten a casa teva un dia abans del que havies acordat per tallar-te la línia? A més, el putu dia de reis, que és FESTAAA?

Amb un parell d'ous, clar que si. Trucaré al 1004 en breu. Estic a l'espera... a l'espera de la bona voluntat del missatger.

Realment, tot plegat, deixa molt que desitjar.

.: ACTUALITZACIÓ 7/1/2011 11:46h :.

Segons el 1004 no saben que va fer el tècnic ahir a casa meva. La qüestió és que la va liar i m'envien un altre paio. En 48 horas... 48 horas? Que fort.

To be continued...

Yacom sucks!

2010-12-26T19:41:00.004+01:00

Fa temps que no despotrico de res, ni windows, ni Vomistar, ni res de res semblant... Potser és que feia temps que ningú me'ls inflava, o que em trobava en fase "bah..." Qui sap. Però ha arribat l'hora de la despotricamenta i l'elegit per l'ocasió té un nom: YACOM.

Yacom... amb aquest nom i sent els fillets petits d'Orange, oh ilusa de mi, era qüestió de temps que em donéssin pel saquet.

Cansada fa uns mesos de parlar més amb el departament de reclamacions de Timofónica que amb la meva pròpia mare, em vaig decidir a cambiar a Ya-etdonarempelsac-com.

Molt maco tot al principi, més barato i tot bé. Fa uns dies la meva senyora wifi em va començar a demanar el password per entrar. Password que evidentment ja tenia introduït i més que sabut per la meva wifi. Però bueno, me'l demana, jo el poso. I oh sorpresa: "Conection timeout".

Truco a Ya-etdonarempelsac-com i després de cambiar toooota una serie de paràmetres fantàstics del meu router em pregunten que quin sistema operatiu faig servir. Literalment em van preguntar si tenia 1. Vista 2. XP 3. W7...

- No no, señora, funciono con Mac.

- Que?

- Mac. Apple...

- Ah bueno, en este caso el problema le viene de un conflicto con la targeta wifi de su mac. Llame a un técnico para que se lo solucione.

- Perdón? Ténico? No es usted el técnico solucionador de problemas?

- Ya (com), però es que no damos soporte para Mac.

Automàticament els meus ous (que no tinc, sentit figurat) van passar d'estar així oo a estar així OO.

Els hi dic de tot. Me comprenden como siempre. Penjo. Em cabrejo sola. Torno a trucar. Amb el segon operador no vaig tenir més sort. Em podia conectar per cable però la meva wifi seguía morta. El senyor (en aquest cas, senyor) va tenir la brillant idea de fer-me resetejar el modem "pero si lo hace se cortará la llamada" Bueno. Estupendu. Penjo. Resetejo. Res. Em cabrejo jo sola. Torno a trucar.

El tercer operador em va fer cambiar més paràmetres del normal, tot perque al final em digués que bueno, que si por cable va pues... Res.

I aquí em teniu, conectada via cable cagant-me en sa puta yacommare. no m'han sabut arreglar el problema, no tinc wifi i a sobre resulta que segons la inútil de turno, el problema és del meu Mac.

Portabilitat cap a Timofónica (o Vomistar, com li vulguin dir), que seran tot lo inútils que voldreu, però mai m'han deixat amb el cul a l'aire d'aquesta manera tant descarada.

Des d'aquí espero que us hagi arribat el meu missatge.

Si, tot són uns inútils bla bla bla... però: No us feu mai de yacom.

Més val incompetent conegut, que retrassat mental per conèixer.

How beautiful you are de The Cure en català, senyors!

2010-11-27T18:21:00.007+01:00

Estic tan contenta de la nova plantilla i els caramelos que no puc fer altra cosa que estrenar-la. I reee... que estava aquí escoltant a The Cure i dic... bah... penjarem How beautiful you are BUT! amb valor afegit. Tindré els sants collons amb el meu nivelón d'anglès de traduir-la per tots vostès. AVISO: la traducció serà ben cutre, però el que m'agradaria és que us quedéssiu amb la maravella de lletra. També la penjaré amb anglès per si en sabeu, en modo No offense ON.

Com que veig que els senyors de goear ara es dediquen a fer publicitat, us deixo l'enllaç al Spoti (serà molt que l'obriu per escoltar-la i també aparegui l'anunci...)

The Cure – How Beautiful You Are

Here-I-go... Ehem... *singing*

You want to know why I hate you?
Well I'll try and explain...
You remember that day in Paris
When we wandered through the rain
And promised to each other
That we'd always think the same
And dreamed that dream
To be two souls as one
And stopped just as the sun set
And waited for the night
Outside a glittering building
Of glittering glass and burning light...

And in the road before us
Stood a weary greyish man
Who held a child upon his back
A small boy by the hand
The three of them were dressed in rags
And thinner than the air
And all six eyes stared fixedly on you

The father's eyes said "Beautiful!
How beautiful you are!"
The boy's eyes said
"How beautiful!
She shimmers like a star!"
The childs eyes uttered nothing
But a mute and utter joy
And filled my heart with shame for us
At the way we are

I turned to look at you
To read my thoughts upon your face
And gazed so deep into your eyes
So beautiful and strange
Until you spoke
And showed me understanding is a dream
"I hate these people staring
Make them go away from me!"

The fathers eyes said "Beautiful!
How beautiful you are!"
The boys eyes said
"How beautiful! She glitters like a star!"
The child's eyes uttered joy
And stilled my heart with sadness
For the way we are

And this is why I hate you
And how I understand
That no-one ever knows or loves another

Or loves another

... and here it is, in catalan

Vols saber per què t'odio? Bé, m'intentaré explicar. Te'n recordes d'aquell dia a Paris quan deambulavem sota la pluja? Ens vam prometre l'un a l'altre que sempre pensaríem igual, i viure aquell somni de ser dues ànimes en una...

Ens vam parar a la posta del sol, esperant la nit, fora dels edficis brillants de vidres brillant i llum (burning light, collons! com collons es diu això? xD)

I en un carrer al nostre costat, estava parat un home vestit de gris, que sostenia un nen a l'esquena i un altre noiet somrient agafat de la mà. Els tres anaven fets uns pordioseros (no ho diu així però bueno) i eren prims com l'aire... I els sis ulls van començar a mirar-te fixament.

Els ulls del pare deien "Que bonica, que bonica que ets". Els ulls del noiet deien "Que bonica, que bonica que ets". Els ulls del nen petit no deien res, però una callada i profunda joy (joy collons, joy vale? com... alegria) I se'm va omplir el cor de llàstima per la manera com som....

Em vaig girar cap a tu per llegir els meus pensaments a la teva cara i endisar-me profundament dins dels teus ulls tan bonics i extranys.

A partir del moment que vas obrir la boca vaig entendre que tot era un somni: "ODIO AQUESTA GENT MIRANT-ME, QUE S'APARTIN DE MI"

I aquesta és la raó per la cual t'odio i com vaig entendre que mai ningú coneix ni estima a algú altre...

The End!

Mare meva, com pot sonar tan cutre en català? :S Però bueno, espero que si més no us hagi quedat el sentit profund i preciós de la cançó. Cançó de desamor i de crítica cap a l'ésser humà.... PRECIOSA.

Ah i bueno, molt millor en anglès... Demano disuclpes a vosaltres i al gran Robert Smith per haver-la xafat d'aquesta manera!

Ens hem maybe cambiat de someday look!

2010-11-27T17:51:00.003+01:00

Aburriment profund + els amics de blogspot que no paren de donar-me la tabarra amb el "nuevo y fantàstico diseño de plantillas" (bueno, no ho diuen així, però casi...) han donat com a resultat això que veieu ara.

Aquí uns caramelos i una retallada de continguts bastant brutal n'han estat les víctimes.

Els caramelets si, és pavo. Però bueno, també ho és qui us escriu...

La retallada... Pffff... M'ha passat una mica com quan et decideixes a ordenar armaris: Molta merda que no saps perque la guardes. Total, que fora tot i ens quedem amb lo bàsic.

Ara buscaré algunes coses que em ronden pel maybesomedaycap que no sé si trobaré, però que si les trobo, aquí us les trobareu. Ben trobada o què la frase? x') En fi...

Hope you like it bla bla bla...

Musiqueta de la A la Z (eeei..)

2010-11-24T19:25:00.010+01:00

Els astres o whatever m'han portat la inspiració maybesomedaypostejadora com del no res... Ara se'm ha acudit la segona idea més xorra del món d'aquest blog (que ja la veureu si seguiu llegint) després de la idea més xorra que va ser quan em va agafar fent els Top tens (harl, que ara que ho miro, en vaig fer VUIT :S)

Doncs aquí va eh... no sé pas si em donarà molta feina o què, ja ho veuré a mesura que vagi fent. Igual em canso i no arribo al final, qui sap...

La cosa està en que penso fer una llista de la A a la Z de grups que molen. Queden exclosos Marilyns Mansons i coses del pal, perque ja se suposa, no? La gràcia és que si us en mola algun de la llista, que sapigueu que tots són més o menys del pal i que bueno, si us serveix per descobrir algun grupillo nou, sempre mola, nooo? :)

M'ho curraré que te cagas i aniré posant enllaços al Spotify.

Si no tens Spoti, a part que mereixes morir, ja estàs tardant.

So, here we go!

A. Els recén descoberts Anoraak.

B. Estic entre Burial, Bloc Party o The Bravery. Comecem bé si ja dubto. Bah, com que dubto... no en trio cap dels 3, els 3.

... ... bueno vaaa, em quedo amb The Bravery (teloners de Depeche mode en els temps del Touring the angel)

C. Sens dubte: Chemical Brothers. Tot i que si considero que són The Chemical Brothers, em quedo amb Crystal Castles.

(ui, no vaig gaire bé...)

D. Depeche Mode? Nooo! perque no són "del pal" o sigui que Daft Punk. No! Dorian (ui quin canvi) NO. Digitalism. Nooooo! DELOREAN. Fem país.

Si ha de servir per trobar grupillos nous no fotré Daft Punk que els coneix tot déu ¬¬

E. Empire of the sun. (meh...)

F. Fischerspooner. (o Franz Ferdinand... però és el mateix cas que els Daft Punk) Ooou, quina llàstima no haver posat als Foals.

G. Gorillaz (vaaale, també els coneix tot déu, o què? Bah)

H. Hard-fi. Ah! però que dic... HOT CHIP!!! HOT CHIP PER DÉU!

I. Juas, no en sé cap...

(ui ui, quin fail...)

J. Justice.

K. KLAXONS.

L. Lo-fi FNK.

M. Maaarilyyyn... nooo! MGMT tampoc, perque s'han lluït últimament... Llavoooors... Minitel rose, MSTRKRFT o Mendetz? Em quedo amb Mendetz. Seguim fent país.

N. New young pony club.

O. Juas... oohhh.. no en sé cap tampoc. Fail again :S

P. Pinker Tones (quan molaven)

Q. Au va home!

R. Röyksopp.

S. Shit robot (sorry per She wants revenge...)

T. The Cinematics.

U. Jodeeer, fail, vale?

V. Vyvian (muahaha, pensaveu que no en sabria cap amb V!) Btw... no són al spoti.

W. We are scientists.

Z. Vale, m'heu pillat... Tampoc.

Hope you like it! or not...

Imatge via http://www.clker.com/clipart-16146.html

Klaxons -Twin Flames

2010-11-19T20:19:00.004+01:00

Here we go again! Aquí estic gràcies a un bon motiu! Raro... però si!

Avui ha sortit el nou video dels Klaxons, ni més ni menys que Twin Flames :)_ que segons la meva humil opinió, és la millor de tot el fantàstic i perfecte Surfing the void.

Sense cap mena de dubte puc dir que els Klaxons són dels meus grups preferits preferidíssims. No m'equivoco de gaire si dic que he vist i he escoltat Golden Skans per lo menos... 1000 vegades? Nah... més! Segur! La millor cançó del món!

Doncs bueno, sense voler omplir el post d'adjectius com fantàstic, perfecte, brutal i bla bla bla que sempre dic (sempre faig servir els mateixos) intentaré anar al gra... tot i que si voleu que us digui la veritat... no sé com explicar el que vull explicar.

He vist el video gràcies al seu Facebook i... quan l'he anat a veure a youtube fent click ja no hi era... curiositat picada i a buscar-lo a un altre lloc. El veig, el penjo al meu (fantàstic) Facebook (juas) i hores després ja no hi tornava a ser :S

Afanyeu-vos a veure el que tinc embdejat més avall o.... igual ja no hi sou a temps.

I és que resuuuuulta... que el video té alt contingut sexual. Si si, però amb un encant especial, copyright total dels Klaxons i del autor del video, que jo no el coneixia però es diu Saam Farahmad i, a part que deu ser un pirat de la òstia (digo yo eh!), ha fet videos pels New Young Pony Club, els The XX i gent així.

Doncs bueno, això que dic del ENCANT ESPECIAL, veureu que és un opinió molt personal. La gent del País titulen el seu article "Twin flames de Klaxons o LA GRIMA HECHA VIDEO" xDD juas, boníssim. I és que si que pot arribar a ser un xic repugnant segons quines imatges... i la veritat, per molt que em sembla patètic i absurd treure'l de youtube, arribo a trobar sentit a que ho facin.

Jutjeu vosaltres mateixos. A mi, per la gran devoció i amor profund que sento pels Klaxons, m'ha encantat.

Ah i bueno, us deixo una PARENTAL ADVISORY: EXPLICIT CONTENT per si de cas... Ments extremadament sensibles amb tendència a escandalitzar-vos, no us l'aconsello.

Ehem... No m'ha donat temps! Es considera actualització del post si l'he actualitzat abans de penjar-lo?

Coi, que vaig per publicar i resulta que el video ja no es veia xDDD Tan escandalós és? No veig que n'hi hagi per tant joder! Quants problemes!

Per veure'l feu click AQUÍ i enllaçareu a la web del País on si el poden tenir penjat i ningú els hi pren.

Hope you like it! :)

The Chemical brothers - Swoon

2010-11-10T20:57:00.003+01:00

A petició d'un molt bon i apreciat amic de Reus aquí em teniu postejant de nou com si res. L'ordre natural del procés de creació d'un post seria, primer tenir la idea i segon... postejar-la. En aquest cas ha estat ben bé al revés... és a dir i com deia aquell home de Dinamita: M'explicaré... He de fer un post, he de fer un post... he de fer un post... i mentres el fas, penses com fer-lo. Absurd i amb una probabilitat bastant alta d'acabar escribint tonteries, però bueno... tampoc notareu la diferència entre aquest post no-pensat i els que si em penso. En definitiva, sempre acabo dient... tonteries? Juas! (després em queixaré de les poques visites...)

En fiiii... tot això per... (bah si, perque no dir-ho) per REGALAR-VOS aquesta fantàstica cançó dels germanets químics. Que resuuuulta... que aquest any han tornat amb Further... i resulta que el vaig escoltar i, sincerament, el vaig trobar soporífer. Però oh, oh senyors... de cop i volta i donant el que tothom es mereix al cd (una segona oportunitat) em trobo amb aquesta joia... aquesta meravella sonora, sortida com del no-res o del no-penso-escoltar-més-aquesta-merda-cd-soporífer... És... és... dolça, és suau... és... gairebé o quasi o què carai, DEL TOT perfecta.

Em passa de tant en tant que em poso a escoltar una cançó i m'agrada tant que bufff! Amb aquesta m'ha passat que bufff! M'agrada tant que casi em moro.

I bueno, què he aconseguit amb tot això? Doncs fàcil. Que després de tanta parafernàlia l'escolteu i digueu... "Collons tia, no n'hi ha per tant" Doncs bueno, maybe yes or maybe not... or maybe... someday, nooo?

En fins, que bueno... que a mi m'ha encantat. Si sou una mica fan (només una miiiica) dels germans químics la sabreu apreciar (o no), si sou una mica electroniquerus segur que també (o no), i si el que us mola és la rumbeta doncs... foteu el camp d'aquí, cony! (no offense)

I eso es todo amigos. Enjoy!

And...

Just remember, to fall in love! There's nothing else, there's nothing else!!!!!

:')

Maybe someday, maybe someday

2010-10-04T20:46:00.003+02:00

Meh... Maybe Someday no s'ha mort, només té una crisi no-temporal d'inspiració. I és que el rollo del microblogging ha fet molt de mal a la persona que escriu aquí (oui, c'est moi) en el sentit que microbloguejar és molt més immediat? ràpid? fàcil? el que si és segur és no et cal tenir especialment un moment inspirat per fer-ho, més aviat al contrari.

El retorn? Una entrada d'allò més... meh... psè... un copy paste de youtube i d'una d'aquestes webs de lyrics, si. Però bueno, si us dóna per escoltar la cançó, què? Si ja la coneixeu igual dieu, ostreeeees... i si no, igual dieu... ep, pos mola, no?

Jo que sé.. Féu lo que volgueu tu... Jo aquí ho deixo.

A reveure! or not...

No I won't do it again, I don't want to pretend
if it can't be like before I've got to let it end
I don't want what I was, I had a change of head
but maybe someday...
yeah maybe someday

I've got to let it go and leave it gone
just walk away, stop it going on
get too scared to jump if I wait too long
but maybe someday...

I'll see you smile as you call my name
start to feel, and it feels the same
and I know that maybe someday's come
maybe someday's come...
again!

so tell me someday's come tell me some days come again...

no I won't do it some more, doesn't take any sense
if it can't be like it was, I've got to let it rest
I don't want what I did, I had a change of tense
but maybe someday...

I'll see you smile as you call my name
start to feel, and it feels the same
and I know that maybe someday's come
maybe someday's come...

if i could do it again maybe just once more
think i could make it work like i did it before
if I could try it out
if I could just be sure
that maybe someday is the last time
yeah maybe someday is the end
oh maybe someday is when it all stops
or maybe someday always comes again...

Depeche Mode - Ice machine

2010-05-20T20:44:00.003+02:00

Running through my head secretly
The shouts of the boys in the factory
I ring you on the telephone silently
Like blood, like the wine in the darkroom scene

The darkroom scene, darkroom scene

A letter, once composed
Seven years long and as tall as a tree
Reading on the wall
Emissions, efficiency

Efficiency, efficiency

Resurrect, as a feeling, on my window
Of a past reunion

Resurrect as a feeling on my window
Of a past reunion
Vision of a picture like the city
And the air we breathe

The air we breathe, air we breathe

She stood beside me once again
I knew her face
We met before in the street
Recalling all the children dancing at our feet

The dancing feet, dancing feet

Depeche Mode - Speak and Spell (1981) Wikipedia

Top ten de frases absurdes y/o inútils

2010-04-26T21:11:00.005+02:00

I perque no dir-ho... frases gilipolles. Allà van:

1. Va, anima't

2. Les mates no serveixen per res

3. A partir d'ara faré guardiola de monedes de 2 euros

4. Si eres legal, eres legal

5. T'acompanyo en el sentiment

6. La grip són 8 dies

7. Jo no sóc tonto

8. Que Déu t'ho pagui

9. *sona el telèfon* Voooy!

10. Gracias por su visita

Absurd: Contrari a la raó, al sentit comú

Inútil: No útil, que no dóna cap utilitat

Via Insitut d'Estudis Catalans

Alguna més? Segurament si, centenars!

Ivan Ferreiro - Farenheit 451

2010-04-19T19:51:00.001+02:00

Las flores que nos regalaban se cuidaban solas o se estropeaban.Depende de quién trajera nuestro regalo a casa. la gente nos sonreía o disimulaba sin ninguna gracia, los brazos se nos juntaron para ser algo más grande que el universo. Ahora, las cosas no van tan bien, podríamos decir que todo huele. Casi todas las personas buenas que me rodeaban eran la peor basura que puedas tirar.Cerdos ignorantes sois unos hijos de puta. Lo siento no puedo evitarlo, verdad que no puedo evitarlo.

Algunos me aconsejaban que me rindiera o que me callara, yo era el dedo en el culo de todo aquel que me cruzaba. Los días iban pasando y todavía tu me negabas. Litros llenos de mierda, no me miraban ni a la cara. Pero ahora, para ellos no está tan bien, también podríamos decir que es una pena. Que casi todas las personas buenas que me rodeaban eran la peor basura que puedas tirar.Cerdos ignorantes sois unos hijos de puta. Lo siento no puedo evitarlo, verdad que no puedo evitarlo.
Cerdos ignorantes sois unos hijos de puta. Lo siento no puedo evitarlo, verdad que no puedo evitarlo.

Si alguno que escuche esto le sienta mal o le quemaba, que sepa que yo no opino, que solo cuento lo que pasaba. Si no puede aguantarlo, que piense un poco que esto se aclara. Si no te gusta esta letra tenemos guerra declarada.

Hot chip - I feel better

2010-04-06T21:04:00.005+02:00

L'afició desmesurada que tinc per Hot Chip, i el fet d'haver viscut l'època aquella dels 90's en què sortíen els grupets aquests de paios caxetes i guaperes que feien coreografies estúpides i que tan agradaven a les nenes de la meva edat (not me, thanks God) fan que a aquest video li trobi totes les gràcies! i mira que tampoc resulta res del altre món!
El posat del paio calvo amb pinta de budista no té desperdici! Genial, absolutament genial...
Espero poder gaudir dels Hot Chip aquest any al Sónar 2010 :) Siguin com siguin en directe, segur que val la pena veure'ls ^^

Enjoy!

Per cert, si se us talla un troç del video només cal que li féu click a sobre i us portarà cap al youtube on el veure-ho sencer sense problemes :)

2010-03-19T20:37:00.001+01:00

Considerem imprescindible la retirada de la disposició final primera de la Llei d’Economia Sostenible pels següents motius:

Viola els drets constitucionals en els que s’ha de basar un estat democràtic en especial la presumpció d’innocència, llibertat d’expressió, privacitat, inviolabilitat domiciliària, tutela judicial efectiva, llibertat de mercat, protecció de consumidores i consumidors, entre altres.
Genera a Internet un estat d’excepció en el qual la ciutadania serà tractada mitjançant procediments administratius sumaríssims reservats per l’Audiència Nacional a narcotraficants i terroristes.
Estableix un procediment punitiu «a la carta» per a casos en els quals els tribunals ja han manifestat que no constituïen delicte, implicant fins i tot la necessitat de modificar almenys 4 lleis, una de les quals orgànica. Això comporta un canvi radical en el sistema jurídic i una font d’inseguretat per al sector de les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació). Recordem, en aquest sentit, que l’intercanvi de coneixement i cultura a la xarxa és un motor econòmic important per sortir de la crisi tal com s’ha demostrat àmpliament.
Els mecanismes preventius urgents dels quals disposa la llei i la judicatura són per protegir tota ciutadania davant riscs tan greus com els que afecten la salut pública. El govern pretén utilitzar aquests mateixos mecanismes de protecció global per beneficiar interessos particulars davant la ciutadania. A més la normativa introduirà el concepte de «lucre indirecte», és a dir: em poden tancar el bloc perquè va «promocionar» un que «promociona» un altre que vincula un tercer que fa negocis presumptament il·lícits.
Recordem que la propietat intel·lectual no és un dret fonamental contràriament a les declaracions del Ministre de Justícia, Francisco Caamaño. El que és un dret fonamental és el dret a la producció literària i artística.
D’acord amb les declaracions de la Ministra de Cultura, aquesta disposició s’utilitzarà exclusivament per tancar 200 webs que presumptament estan atemptant contra els drets d’autor. Entenem que si aquest és l’objectiu de la disposició, no és necessària, ja que amb la legislació actual existeixen procediments que permeten actuar contra webs, fins i tot amb mesures cautelars, quan presumptament s’estigui incomplint la legalitat. Per tant, només ens queda desconfiar de les veritables intencions que la motiven ja que l’únic que afegeix a la legislació actual és el fet de deixar la ciutadania en una situació de greu indefensió jurídica en l’entorn digital.
Finalment, considerem que la proposta del govern no només és un malbaratament de recursos sinó que serà absolutament ineficaç en els seus presumptes propòsits i deixa patent l’absoluta incapacitat per part de l’executiu espanyol d’entendre els temps i motors de l’Era Digital.

La disposició és una concessió més a la vella indústria de l’entreteniment en detriment dels drets fonamentals de la ciutadania en l’era digital.

La ciutadania no pot permetre de cap manera que segueixin els intents de vulnerar drets fonamentals de les persones, sense la deguda tutela judicial efectiva, per protegir drets de menor rang com la propietat intel·lectual. L’esmentada circumstància ja va ser aclarida amb el dictat d’inconstitucionalitat de la llei Corcuera (o «llei de la puntada de peu a la porta»). El Manifest en defensa dels drets fonamentals en Internet, al qual van donar-hi suport més de 200.000 persones, ja va avançar la reacció i demandes de la ciutadania davant la perspectiva inacceptable del govern.

Per impulsar un definitiu canvi de rumb i coordinar una resposta conjunta, el 9 de gener s’ha constituït la Xarxa SOStenible, una plataforma representativa de tots els sectors societat civil afectats. L’objectiu és iniciar una ofensiva per garantir una regulació de l’entorn digital que permeti expressar tot el potencial de la Xarxa i de la creació cultural respectant les llibertats fonamentals.

En aquest sentit, reconeixem com a referència per al desenvolupament de l’era digital, la Carta per a la innovació, la creativitat i l’accés al coneixement, un document de síntesi elaborat per més de cent experts de 20 països que recull els principis legals fonamentals que han d’inspirar aquest nou horitzó.

En particular, considerem que en aquests moments és especialment urgent la implementació per part de governs i institucions competents, dels següents aspectes recollits a la Carta:

Els artistes com tots els treballadors han de poder viure del seu treball (referència punt 2 «Demandes legals», paràgraf B. «Estímul de la creativitat i la innovació», de la Carta);
La societat necessita per al seu desenvolupament una xarxa oberta i lliure (referència punt 2 «Demandes legals», paràgraf D, «Accés a les infraestructures tecnològiques», de la Carta);
El dret a cita i el dret a compartir ha de ser potenciat i no limitat com a fonament de tota possibilitat d’informació i constitutiu de tot coneixement (referència punt 2 «Demandes legals», paràgraf A, «Drets en un context digital», de la Carta);
La ciutadania ha de poder gaudir lliurement dels drets exclusius dels béns públics que es paguen amb els seus diners, amb els diners públics (referència punt 2 «Demandes legals», paràgraf C, «Coneixement comú i domini públic», de la Carta);
Considerem necessària una reforma en profunditat del sistema de les entitats de gestió i l’abolició del cànon digital (referència punt 2 Demandes legals«, paràgraf B, «Estímul de la creativitat i la innovació», de la Carta).

Per tot això avui s’inicia la campanya Internet no serà una altra tele i es duran a terme diverses accions ciutadanes durant tot el període de la presidència espanyola de la UE.

Considerem particularment importants al calendari de la presidència de torn espanyola el II Congrés d’Economia de la Cultura (29 i 30 de març a Barcelona), Reunió Informal de ministres de Cultura (30 i 31 de març a Barcelona) i la reunió de ministres de Telecomunicacions (18 a 20 d’abril a Granada).

La Xarxa té previst reunir-se amb representants nacionals i internacionals de partits polítics, representants de la cultura i delegacions diplomàtiques.

Firmat: Xarxa SOStenible. La Xarxa SOStenible som tots. Si vols adherir-te a aquest text, copia’l, blogueja’l, difon-lo.

^^

2010-02-27T21:28:00.007+01:00

Acostumo a llegir el OneEyedBlog pels seus dibuixos, els trobo monos i amb molta gràcia. Fa pocs dies l'autor del blog ens convidava a participar als seguidors, fent una vinyeta del oneeyedman i la seva gateta Deunan, protagonistes habituals del blog.
Vaig agafar un llapis i un paper i vaig dibuixar quatre línies amb els dos protagonistes. La meva sorpresa és que les 4 línies que vaig dibuixar han estat publicades ^^

Aquí en podeu veure el resultat:
http://www.sidiostedalimones.com/blog/2010/02/27/lluiiss

Em fa il·lusió que hagi sortit, i més venint d'un blog on considero que els dibuixos del seu autor són realment bons. Propostes com aquestes estan molt bé, fan dels blogs algo dinàmic, que és del que es tracta, i pel que fa a mi, donen la satisfacció d'aparéixer per allà :)

Garbage - The trick is to keep breathing

2010-02-23T18:50:00.001+01:00

She's not the kind of girl
Who likes to tell the world
About the way she feels about herself
She takes a little time in making up her mind
She doesn't want to fight against the tide

And lately I'm not the only one
I say never trust anyone

Always the one who has to drag her down
Maybe you'll get what you want this time around

Can't bear to face the truth
So sick he cannot move
And when it hurts he takes it out on you

And lately I'm not the only one
I say never trust anyone

Always the one who has to drag her down
Maybe you'll get what you want this time around

The trick is to keep breathing

She knows the human heart
And how to read the stars
Now everything's about to fall apart
I won't be the one who's going to let you down
Maybe you'll get what you want this time around
I won't be the one who's going to let you down
Maybe you'll get what you want this time around

The trick is to keep breathing

Fuck Windows - Part two

2010-02-15T18:47:00.006+01:00

I després de la meva història amb Ubuntu he fet el salt cap a Apple. Un salt desitjat desde feia temps, un salt crec que necessari pel que jo busco d'un ordinador, i un salt del que no crec que m'arrepenteixi.

Un Mac book pro de 13" és el meu estimat portàtil d'ara mateix. Dir que estic encantada és poc... I és que, amics meus, com ja vaig dir en el seu dia, no entraré en detalls tècnics, bàsicament perque no en sé.. Però perque m'entengueu de manera fàcil, us diré que fins ara amb Windows anava amb un carro i un cavall pel món, ara per fi vaig amb cotxe.
El carro i el cavall em poden portar a tot arreu, però a una velocitat reduïda, a més amb l'inconvenient d'haver de donar de menjar i beure al cavall, i de circular d'una manera poc còmoda i rudimentaria, per camins de carro plens de pedres i entrebancs. Ara, tinc un cotxe, puc anar més ràpid i per autopista a 120, i només em cal dir-li al gasolinero "20 euros" i prou.
És díficil dir alguna cosa que no s'hagi dit sobre perquè Apple i no Windows, i un linuxero et dirà perque Linux i no Mac... Jo en aquesta mena de coses prefereixo no entrar-hi. Primer perque sóc només usuari, i no hi entenc res d'informàtica, i segon perquè penso que és qüestió de gustos o necessitats que tu tens amb el teu ordinador. Evidentment en el cas d'usuaris de Windows, clarament és el el rentat de cervell que porten i la por a rebel·lar-se i sortir del món de les 4 parets en que estan inmersos. Parets amb "finestres", però parets en definitiva. Parets, carpetes, actualitzacions, windows update, reinicios automáticos, su office no es el original, cancel, allow...
Per ser que no volia entrar, estic fent un post pro-apple i en sóc conscient. L'opció Linux em sembla ben correcta, tot i que per mi, la simplicitat que em dóna Mac sumat al disseny fan que sigui molt millor, millor per mi, és clar.
No puc dir el mateix de Windows, opció que em sembla totalment absurda i inútil, al igual que no voler-ne sortir perque "és el que hi ha" o "és el que he utilitzat sempre" o, i aquesta frase em fa molta gràcia, " a mi ja em va bé" xD
Doneu a la gent de segles passats que el seu burro o cavall ja "els hi anava bé", un cotxe... Imagineu-vos el resultat, i traslladeu-lo al que no es vol moure de Windows.

Un cop més, i no serà per alternatives... FUCK WINDOWS!

Que vagin a pendre el pèl a sa puta mare... així de clar.

I'm on twitter, follow me

2010-02-04T20:01:00.005+01:00

Hi ha qui tuiteja moderadament, compulsivament, hi ha qui tuiteja sempre el mateix, gent que va variant, els qui expliquen la seva vida, els que diuen coses que tu mai diries, els que diuen parides tot el sant dia, els que interessen, els que no, els que sempre comparteixes replies, els que mai els has dit res, els que sempre et contesten, els que no contesten mai, els que són famosos per algo, els desconeguts, els novatos, els que tenen molts followers i no entens per què, els que en tenen poquets i followegen a tot déu, els que mai t'han followejat però tu has seguit desde sempre, els que porten candauet, els que no, els que un bon dia se'l posen, els estimats bots, els faltons, els respectuosos, els que sempre et diuen bona nit, els que tot el dia parlen d'apple, o del Barça, els que segueixen els partits i et fan de retransmissor, els que segueixen les keynotes, els que pengen tot el dia feeds, els que els agrada la música, els que són pavos, els que pregunten per preguntar, els que van a les quedades, els que organitzen quedades, els que et fan riure, els que et fan plorar, els que tenen una personalitat peculiar, els vulgars, els joves, els menys joves, els que tenen avatar amb la cara, els que mai els has vist, els que es canvien d'avatar cada dos per tres, els que sempre porten el mateix i quan se'l cambien no els coneixes, els que tuitegen a les mateixes hores que ho fas tu, els que parlen de twitter dins de twitter, els que parlen de facebook dins de twitter, els que cada divendres et fan un followfriday, els que fan followfridays eterns, els que no en fan mai, els que s'inventen hashtags que molen, els que són d'aquí, els que no, els actors, els músics, els que no saps per què segueixes, els que bloquejes un bon dia, els que deixes de seguir, els imbècils, el agradables, els similars a tu, els que coneixes qui són sense llegir-ne el nom per la manera de parlar, els que desapareixen un bon dia...
En definitiva, milers de tuiters que entenen el twitter a la seva manera, tots iguals, tots diferents.

...

2010-01-25T21:08:00.001+01:00

Ens vestim cada dia amb la disfressa de bobos pensant que això és el que s'ha de fer. Ens deixem la ment a casa o a un lloc més remot perque ens molesta. El cap ens serveix per fer servir la boca, mirar pels ulls, olorar pel nas. El cervell està amb el seu paper de bobo. Anem vivint creient-nos que som algo, que som feliços, que som algú. Tenim les nostres coses de bobos que ens pensem que estan bé. Tirem endavant perque és el que s'ha de fer, com bobos, sense voler mirar més enllà, més endins, per la por al que hi trobarem. Ens pensem que ens hem de sentir afortunats, com bobos, perque sempre n'hi ha d'altres que estan pijtor. En el fons ens fa sentir bé pensar-ho. Tot plegat és tan bobo que fa por. Fa por veure com estem fent el bobo. Fa por pensar que ho estem fent. Només mirem el que volem, o el que podem mirar. Mirar més enllà voldria dir deixar de fer el bobo. Això no ho sabem fer. Som bobos, i ho sabem, però ja ens està bé.

DORIAN - Simulacro de emergencia

2010-01-17T21:32:00.002+01:00

Que pronto se van los años y que largo es el camino si hay una salida
seguro que no es por aquí.

Curo el hueco de tu ausencia
con remedios que no curan
se derrama el tiempo
mientras me alejo de ti
mientras me alejo de ti

Si volvemos a vernos,
que sea breve y que sea el final
te puse en mi lista
de olvidados
y la eche a volar

Que difícil es ver claro
cuando las noches son siglos
los días segundos
y esto un ultimo adiós

Tu vida es un cementerio
de recuerdos extinguidos
y esa oficina
tu dulce mármol blanco y gris,
tu dulce mármol blanco y gris.

Si volvemos a vernos,
que sea breve y que sea el final
te puse en mi lista de olvidados
y la eche a volar

Que pronto se van los años
y que largo es el camino si hay una salida
seguro que no es por aquí.

Curo el hueco de tu ausencia
con remedios que no curan
se derrama el tiempo mientras me alejo de ti

http://www.myspace.com/dorian_pop

http://www.webdorian.com/

The 69 eyes - Jimmy

2010-01-14T18:57:00.002+01:00

I would've never thought you could be crying
As you saw Jimmy in Giant
Angels never same since they stopped flying
Bright beautiful flames burn brightly
THat's the same

Little runaway with my heart
I'll be waiting
Little runaway with my heart
For you baby

I would've never thought I could be crying
On this dirty old boulevard the dreams are dying
Where the lonely teardrops
Never be drying
Bright beautiful flames always burn brightly
That's the same

Little runaway with my heart
I'll be waiting
Little runaway with my heart
For you baby

Little runaway with my heart
I'll be waiting
Little runaway with my heart
For you baby

Little runaway with my heart
I'll be waiting
Little runaway with my heart
For you baby

2009-12-30T16:54:00.001+01:00

Gràcies Ïa :)

The Cinematics - Love and terror

2009-12-28T21:34:00.004+01:00

Els Cinematics han tornat... per fi, després de dos anys. El nou cd es diu Love and Terror i la veritat, estic encantada!
Si voleu saber qui són doncs wikipèdia, you know... Myspace, you know too... O directament aneu a la seva web, o Googlejeu-los.
Per mi són dels millors grups que hi ha actualment de música indie.
El video que us planto és el que han fet ells, l'unic que he trobat del cd nou. La cançó és Love and terror. És bona, molt bona... però no és de les millors.
Per sort amb aquest cd, el segon, no han patit l'efecte que pateixen molts grups (un clar exemple, Bloc Party) que fa que empitjorin amb els anys. Al contrari, segueixen en su línia, i com que ha passat temps des del primer, les ganes de tornar-los a veure eren fortes, i no em sona ni repetitiu, ni más de lo mismo, ni res semblant.
Si us molen els Klaxons, els Killers (els que no sortien a los 40 principales), els The Bravery i tota aquesta gent, penso que us encantaran els Cinematics.
Enjoy!

Per als que no ho sabeu, que suposo que sou tots (juas, dit així sembla que em llegeixin la òstia de persones, no?) els Cinematics donen nom a aquest blog, amb Maybe Someday :)

Please could you hold this
I can't take it anymore
I'm bruised and broken
Rest my head against the floor

Well, I'm fed up with this train of events
Wondering what to do next
Yeah, I'm fed up with this train of events
Nothing is making sense
No blood, sweat or tears

You go your way
I'll go my way
But someday
We may meet
You go your way
I'll go my way
But someday
We may meet

Maybe someday

The TV throws its light across the bedroom floor
We're locked in silence
I can't take this anymore
'Cos I'm fed up with this train of events
Wondering what I'll do next
Yeah, I'm fed up with this train of events
Nothing is making sense
Well, I know I'll lose, I lose every time

You go your way
I'll go my way
And someday
We may meet
You go your way
I'll go my way
And someday
We may meet

Oh, maybe someday
Oh, maybe someday

You go your way
And I'll go my way
Someday
We may meet

You go your way
I'll go my way
And someday
We may meet

You go your way
I'll go my way
Someday
We may meet

You go your way, I'll go my way
You go your way, I'll go my way
You go your way, I'll go my way
You go your way, I'll go my way

Oh, maybe someday
Oh, maybe someday

Fuck windows!

2009-12-24T11:12:00.005+01:00

Obro els ulls un bon dia i veig la llum.

És curiós com amb tan de temps de cagar-me en Windows, no hagués intentat mirar més enllà... Suposo que és part del come coco que portem tots ja desde anys. Arrosegant el vici que els ordinadors són Windows, i que qualsevol cosa diferent a això és algo raro dels yanquees o dels grans experts en la matèria.
Doncs no senyors no!

La llum té nom i el seu nom és UBUNTU!

No em posaré a explicar de manera tècnica i en plan pro que és Ubuntu, bàsicament perque no en sé xD El que si us diré, amics meus usuaris de Windows, és que hi ha sortida per aquell infern d'actualitzacions i feina absurda anomenat Windows, hi ha sortida! Hi ha alternativa!

Ubuntu és software lliure, dit en altres paraules i utilitzant la paraula màgica que a tots ens agrada... és GRATIS! Potser els usuaris de Linux se'm tiraran al coll per dir això però, penso que Ubuntu és sistema Linux (o Unix...) pels tontos! És a dir, amics... si jo puc funcionar amb Ubuntu, tu per què no?

La principal ventatge del Ubuntu és: QUE NO ÉS WINDOWS! Ràpid i pràctic. Sense òsties, sense històries rares de updates, de reinicios, de... espere mientras se buscan soluciones a los problemas de su equipo, sense constants "acceptar/permitir" per tot!

Així doncs... ALCEU-VOS! REBELEU-VOS!

Un món millor és possible...

So say we all

No... això només és temporal

2009-12-10T21:32:00.005+01:00

Tinc dos gats i dues caixes de terra de gat en diferents llocs per veure quina els hi agrada més. Temporal.

No tinc cubells per la brossa que s'ha de reciclar, i la llenço en bosses de plàstic. Temporal.

No tinc cortines al menjador. Temporal.

No tinc TDT. Temporal per collons (o això diuen).

No tinc taula per posar el portàtil i tenir un escriptori rollo maco. Temporal.

Tinc tancada la porta de l'habitació fins que els dos gats deixin de pixar-se al meu llit. Temporal (espero...).

Tinc un llum penjant del sostre absolutament horrible. Temporal.

Tinc un PC i no tinc un Mac. Temporal (esperoooooo...).

I no és que no valori el que tinc però... no suporto les coses temporals!

La història de Watson i Crick

2009-12-09T19:10:00.005+01:00

Watson i Crick a part de ser els descobridors de que el DNA era una doble hèlix són els meus dos nous inquilins de casa.
A la feina hi ha gats, i molts. És una mica extrany perque treballo en una planta química que de per si, molt natural no és. Però allà viuen ells a sus anchas alimentats per mi i per molts altres que senten peneta al veure'ls allà.
Als pobres Watson i Crick se'ls van emportar només néixer a una casa particular on de seguida es van cansar d'ells. Van ser retornats a la planta química poc natural on havien nascut, però amb el xip cambiat. No es comportaven com els altres gats, família seva. Anaven darrera la gent perque ja havien estat amb gent. Ja no eren el típic gat de carrer i amb el futur que els esperava i lo macos que eren, no vaig tenir collons de deixar-los al carrer i ara viuen amb mi.
Amb el marron que això suposa i els gastos econòmics que en menys d'un setmana m'han costat, corren felicos pel meu zulito, barallant-se, jugant, menjant, dormint i cagant. Barallant-se, jugant, menjant, dormint i cagant.
Em fot pena la gent que té tan poca sensibilitat pels animals. Si no t'agraden, o no te'ls estimes lo suficient, deixa'ls viure i que es busquin la vida al carrer. Ensenyar-los a menjar d'un plat i després abandonar-los es pijtor que no pas deixar-los al carrer sense més. Ells ja apendran!
Tan que ens creiem, tan superiors que pensem que som... M'hi cago. Qui no respecta als animals, no es respecta a si mateix. Qui fa mal a un animal no mereix res. Qui abandona, per mi, ja es pot podrir. Poques coses fan patir més que un animal patint.
I parlo només de l'experiència meva amb aquests dos gatets, sense entrar en barbaritats que es fan als estius amb el gossos, ni maltractes molt més greus que no penso entrar, perque em fot tant parlar del tema que prefereixo no parlar-ne.
Encara hi ha gent que es pensa que no son com nosaltres, perque no parlen o no tenen la nostra raó. Moltes vegades preferiria ser un d'ells abans que un putu humà.
I malgrat tots els marrons dels que abans parlava i dels que estan per venir amb el Watson i la Crick, en cap moment he dubtat d'haver fet el que és correcte.
HE DIT!

Marilyn Manson - BCN 04/12/09

2009-12-06T21:08:00.007+01:00

"Recinto cubierto del estadio Olímpico Lluís Companys" o el que és el mateix, carpa de plàstic cutre al costat del estadi. Allà va tocar, o van fer tocar, al gran senyor Manson divendres.
Una setmana abans havia pujat a Montjuïc a veure als Depeche Mode i les riuades de gent eren brutals. Pel senyor Manson erem uns pocs, barrejats amb els que pujaven per veure la Copa Davis que es feia al mateix moment al Sant Jordi.
Pobre, trist, un concert fins i tot diria que decadent. Aquells espectacles als que jo havia anat (que no en són pocs Barcelona, Madrid i fins i tot Múrcia) tan brutals, tan grans! ... divendres va ser "el mateix", però amb baix pressupost.
Sempre he dit a la gent que per molt que no t'agradi Marilyn Manson, un concert seu val la pena veure per l'espectacle visual que és, o que era... ja no ho sé. Les plataformes, les nines, la llum, els colors, els trucs visuals... divendres van quedar reduits a 4 neons, banderetes, purpurina que volava, i un Manson més que moderat.
Malgrat tot he de dir que vaig disfrutar totes i cadascuna de les cançons de la hora i mitja de concert. El so era perfecte, i ell com sempre perfecte. Moderat però brillant, com el tipo que algun dia fué... (guinyo al gran Ivan Ferreiro, si).
Això si senyors! Es va eixugar el cul amb la bandera yanqui, com sempre! Això si que no ha cambiat!
El fet més destacable i inclús més insòlit que la decadència va ser la senyera que va treure i amb la que es va embolicar just abans de tocar "Irresponsable hate anthem". Cançó que per mi és de les millors, de les més fortes i de les que contenen més significat polític. Significat que mai havia associat amb Catalunya, però que vaig veure que anava que ni pintada ("I wasn't born with enough middle fingers, I don't need to choose a side").
En general la decepció va ser bona. Vull pensar que és la vida o la crisi o jo que sé. Vull pensar que no és res més que la confirmació de la meva teoria d'ex fan feta realitat. Jo he cambiat, ell també. És com si s'hagués apagat, és com si fós el començament del final. És com si el seu moment de glòria formés ja part del passat. I no m'agrada, però allí estaré quan torni, com a ex fan.

Us deixo la lletra de Unkillable Monster, cançó que vaig postejar fa un temps. Dóna què pensar... Sembla la història del que acabo d'explicar en aquest post. Si realment ell és l'unkillable monster no hagués pensat mai que acabaria així.

UNKILLABLE MONSTER

How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

I'm a tightrope walker
I can't find my circus
And I'm damaged beyond repair
You're just a coffin
Of a girl I knew
And I'm buried in you

You never said "I'll end up like this"
No. No, no, no

Sometimes I dream I'm an exterminating angel
A travelling executioner from heaven
Sent to give you the prettiest death I know
Call the grave and make our reservations

You never said "I'll end up like this"
No!
You never said "I'll end up like this"
No, no, no, no

Are we in love or are we in pain?


How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

Why is my wound a front door to you?
Am I my own shadow?

ACTUALITZACIÓ 07/12/09

Per youtube he trobat un video del moment senyera :) Senyera i Xibeca, senyors!

Depeche Mode - Palau Sant Jordi

2009-11-23T21:23:00.017+01:00

Aquí teniu algunes fotos del concert dels Depeche Mode el divendres passat al Palau Sant Jordi. Suposo que veient les fotos no es pot apreciar la magnitud del que va ser. Els Depeche Mode estan frescos i actius, ni molt menys acabats com altres grups que no porten ni la meitat d'anys que ells.

El Sant Jordi estava a rebentar, tot i que a Barcelona van fer dos concerts. La gent estava totalment eufòrica i, em permeto dir, que ells també.
Tots 3 en su línia. El Dave Gahan amb les seves habituals ballaruques amb aire gai, vestit de negre com sempre. El de sempre, fantàstic, perfecte, mític!
El Martin Gore vestit amb una americana de brillants que no va tardar a treure's, ens va obsequiar cantant varies cançons entre elles Home del Ultra i One caress del Songs of faith and devotion. Casualment dues de les meves preferides. El públic cridava "Martin, Martin!" i l'aplaudia a cada estrofa. Fantàstic.
I l'Andy Fletcheren segon pla però present, amb cara seria i ben concentrat (INCÍS! mai oblidaré la conyeta que li vaig sentir un cop a una entrevista, quan li van preguntar quina era la millor cançó de Depeche Mode a lo que ell va respondre somrient "Just can't get enough" xD)
L'escenari era maco, maco. Amb uns neons arran de terra que cambiaven de colors, uns focos absolutament espectaculars al sostre que es movien i, la gran protagonista, una bola gegant que penjava del sostre i que projectava tota mena d'imatges diferents durant tot el concert. Quan pensaves que la bola ja no et podia sorprendre, ho feia encara més.
La millor projecció la d'Enjoy the silence. Consistia en els 3 Depeches vestits d'astronautes movent-se al mateix ritme que es movia el rei de l'hamaca del video clip, canviant de pose. La bola ens mostrava el primer pla de les seves cares, ensenyant-nos que els astronautes efectivament eren ells 3. Genialíssim.
Feia 11 anys que no veia als Depeche Mode, en tenia 19 cap aquell 1998 on acabaven de treure el cd de Singles. Moltes coses em van recordar aquell dia, com la imatge de 20 mil persones movent els braços de dreta a esquerra tots a una, fent un efecte onada, com si el Sant Jordi fós una perola gegant de persones embogides.
Estan perfectes. Ideals. Han sabut evolucionar mantenint la seva essència. Un 10.

I aquí les fotos, here we go...

La bola just abans de començar el concert. Aquells moments previs que la gent xiula i tens aquelles ganes. Girant a modo de logo de La Caixa del edifici de la Diagonal... La D i la M.

Missatges profunds i la bola rollo metàlic mentres el Martin Gore ens deleitava amb Home.
"And I thank you, for bringing me here, for showing me home, for singing these tears. Finally I've found that I belong here" :P

L'escenari de color blau. El Dave Gahan per la pasarela.

L'escenari de color vermell. Projectats, els Dave Gahan i el Martin Gore.

Escenari encara més vermell mentres tocaven "In your room".

El públic!

And that's all Folks! Espero no deixar passar uns altres 11 anys per tornar-los a veure. Casi mitja vida m'he passat escoltant-los i només dues vegades veient-los en directe. Massa poc!

ES SORTEGEN DUES FANTÀSTIQUES INVITACIONS AL GOOGLE WAVE

2009-11-12T19:29:00.019+01:00

Bé, no em pregunteu de què va el Google Wave ni si mola o no mola. Suposo que si estàs llegint això és perque saps que existeix, i t'agradaria provar-lo. Si desconeixes que és això del Wave pot voler dir que no tens twitter o que la teva vida gira al voltant de facebook ( i tant a gust que em quedo dient això).

Doncs bé, seguint la iniciativa de @jrosell proposo una mena de concurs per dues invitacions al Wave que em sobren i que tinc ganes de donar :)

Les bases pel concurs són molt senzilles.

Es plantegen dues preguntes que s'han de respondre correctament, lògic!
A criteri dels organitzadors, és a dir jo, si contesteu malament però la resposta té certa gràcia, podeu guanyar igualment el concurs (Si, això és per promoure la participació i que sembli que mola més la cosa).
Si ja tens Wave però vols participar, es sortejarà un pernil virtual.
En cas d'empat entre més de dues persones (recdordeu que no és una, sinó DUES fantàstiques invitacions les que estan en joc) els organitzadors, és a dir jo, es reserven el dret de plantejar una tercera qüestió per fer el desempat.
En el cas que només participin una o dues persones, seran automáticament els guanyadors, diguin el que diguin.
En el cas de que la participació sigui nul·la, em fotré les invitacions pel... me les menjaré amb patates.
El temps que teniu per contestar és fins el 20 de novembre.
Les respostes es donen via comentari en aquest mateix post.

And... here we go!

1ª pregunta: Quina de les següents molècules és l'àcid sulfúric? La fórmula és aquesta i la dono a modo de pista: H2SO4.

2ª pregunta: Qui és Newton?

Apa doncs, animar-vos a participar!
Sort a tots!

________________________________________________________

Bueeeeeno, final del concurs. Moltes gràcies a tots els que heu participat :) Ha molat tot plegat.

Les respostes correctes són:

1ª La molècula d'àcid sulfúric és aquesta:
2ª Newton és aquest:Era una pregunta amb trampa. Preguntava que ÉS Newton, no pas qui era. Newton és aquest gatet rosset i mono ^^ que casualment, o no, és meu.
Sir Isaac Newton és l'home que va donar nom al meu gat :P

Els guanyadors de les dues invitacions a Google Wave són:

1. JORDI. Que no és perque sigui amic meu desde fa molts anys xD Sinó per ràpid! El primer de tots :) i les dues respostes correctes.
2. Taxan! La ROSA! Que no se'm enfadi ningú, però es que el lapsus de confondre Einstein per Newton crec que es mereix el premi!

I... el guanyador clar i absolut del pernil virtual és:

KEVIN!

Per voler-lo amb tantes ganes i per explicar-nos tan bé les reaccions de dissociació del àcid sulfúric :)

ENHORABONA A TOTS!

Els que us heu quedat sense Wave, el cas del Àlex, dir-li que moltes gràcies per participar i que de seguida que m'enviin més invitacions, ell serà el primer de rebre-les!

Els guanyadors em podeu enviar el vostre mail per Direct message a Twitter, i de seguida que el rebi us enviaré la invitació. Teniu en compte que un cop enviada tardarà uns dies en arribar-vos (Jordi, tu no cal que ja conec el teu mail :P).

El guanyador del fantàstic pernil virtual també ha de deixar el seu mail per passar a recollir-lo per la seva bústia de correu.

Ha estat un plaer, moltes gràcies!

Faltes de respecte 2.0

2009-11-07T10:59:00.009+01:00

Sóc usuaria de twitter des del 4 d'Agost de 2008. Ahir em va passar algo excepcional que crec que mereix que se'n faci un post. No espero que serveixi per res, però si més no que aquí quedi en forma d'escrit.

Sense donar-hi més voltes, aquest és el tweet em vaig trobar ahir a les meves @replies:

L'usuari que ha escrit això no sé qui és. No el segueixo ni he vist mai el seu nom escrit en cap tweet d'un altre usuari. No en diré el seu nom, fer-li publicitat no és l'intenció d'aquest post.

Suposo que sobren les paraules al dir que el tweet falta greument el respecte a la meva persona, que és sexista i groller.

Just després de veure'l en vaig fer Retweet perque els demés usuaris veiéssin el que havia passat. La resposta rebuda pels demés va ser, i ho dic ben clar, emocionant. Mostres de suport i indignació via @replies i de forma pública, una mostra de que atacant a la meva persona, molts es van identificar i es van sentir també atacats. Perque igual que em va passar a mi, podria haver passat a qualsevol altre.
Vaig bloquejar i reportar l'spam. Me'n he adonat que això són totes les eines que em donen desde twitter per fer alguna cosa.

Sembla mentida els elements que corren per aquests móns (ja no dic només twitter). Em sembla increíble que una persona perdi el temps d'aquesta manera, simplement per fer-se el graciós, o vés a saber per què. Em sembla trist, em sembla penós.

Hores després vaig haver de suportar a aquest personatge fent el notes i enfotent-se'n del tema, amb irònia i sense mostrar cap mena de ganes de disculpar-se de manera seria, com crec que qualsevol persona normal hauria fet al veure que l'havia cagat.

Tots ens podem equivocar i acceptar-ho, però no és el cas d'aquesta persona, que no només pensa que no es va equivocar si no que a sobre es creu que fa gràcia.
Malgrat tot, el tweet ja no existeix. El groller en qüestió l'ha esborrat. Ell sabrà perquè. Jo, gràcies a un usuari que me'l va enviar al moment, en tinc constància i l'he pogut penjar aquí. Si aquest usuari arriba a llegir aquest post, gràcies!

Vergonya em faria haver publicat una cosa així sobre qualsevol usuari de twitter, que són persones que sempre, almenys fins ara, han demostrat les ganes que en aquesta xarxa social regni el respecte i el bon rollo.

Suposo que quan entres en un lloc així ja hauries de saber a què et pots exposar. O no... Suposo que gilipolles profunds (ja estic farta d'aguantar-me els insults que em venen al cap quan penso en aquest paio) n'hi ha a tot arreu. Suposo que ho hem d'acceptar. Suposo que ja he fet tot el que podia fer: Bloquejar i reportar com a spam.
Aquells poquets (crec que només un usuari) que li heu seguit el joc i us heu cregut tant o més graciosos que ell, doncs ja teniu el meu "block", no té més la cosa.

Gràcies a tots els que desde un primer moment us heu posat al meu lloc i m'heu donat suport!
Als que m'heu aportat possibles solucions encara que no hagin estat factibles!
Gràcies per totes les replies i per tots els que heu fet un click a la caselleta del spam!

Si amb alguna cosa em quedo de tot aixó és amb la part bona, està clar!
A la merda paio! Jo ja m'he desfogat.

^^

Telefónica Cabrons

2009-10-29T20:16:00.005+01:00

Sembla ser que la companyia Telefónica - Movistar el que saben fer millor és fotre els calers a la gent. No sona nou. Això tots ho sabem i tal... però trobo trist acceptar-ho. Ara bé, com es fa per no acceptar-ho? Cambiar de companyia? O ja directament emigrar del país?

Ja em va fotre el pèl en el seu dia Movistar i ara ha estat Telefònica.
Sense voler-me extendre massa diré que he donat recentment d'alta a una línia, o sigui que sóc un NOU client d'aquesta companyia. Com a nou client el tracte rebut ha estat el següent.Al contractar amb ells el servei em van parlar d'una sèrie de promocions i els preus dels que vaig ser informada, després no s'han vist reflexats a la factura. És a dir, en la meva primera factura com a clienta em cobren l'import de donar d'alta a la línia, del ADSL i em mòdem com si no existís promoció ni òsties.
Que es pensen que som idiotes?
Fins quan m'he de deixar pendre el pèl? Que si, que vale... que amb Movistar vaig fer una reclamació i em van tornar els calers. El mateix espero que passi amb Telefónica però... Tot i així, qui collons es pensen que són? Què collons es pensen que fan? A qui collons volen enganyar?
Els ha faltat temps per cobrar-se la factura, quan volen es mouen ràpid, però a saber quan cobraré jo el que m'han estafat. Mai a favor meu, sempre a favor seu. Em pregunto quanta gent no reclama fent que aquests desgraciats s'embutxaquin els calers per un "suposat" error.
Em fa fàstic que gent així s'estigui lucrant a costelles nostra, els clients, que estic convençuda que es pensen que som imbècils, i que ens veuen com uns simples monigots que han de passar per ous pel seu putu aro i que per omplir-se les putes butxaques, aquest aro cada cop és més estret.
I el que em sembla més penós de la història és que tots ho veiem NORMAL.
Puta vergonya de país, em fot vergonya pertànyer en aquesta puta farsa.

ACTUALITZACIÓ 06 Novembre 2009

Avui rebo una carta on Telefónica em dóna la raó i em diuen que em faran un abonament. Però no us ho perdeu, em retornen una quantitat que no és correspon! És a dir, encara m'ha de tornar més del doble! No estem parlant de grans quantitats, però si les suficients com per fotre, i molt.
He trucat, diuen que he d'obrir una altra reclamació però que ara no puc, que m'esperi fins desembre. Que clar, que ara s'acaba de tancar una reclamació i no es pot fer d'inmediat una reclamació d'un reclamació.
No sé si m'explico...
Té TELA. Cabrons... Tan costa que em tornin el que és meu i em deixin de pendre el pèl?
Incompetents.

Moon and Mendetz. Mendetz and Moon.

2009-10-25T13:39:00.007+01:00

El cap em va a mil per hora quan penso en Moon, però també m'hi va quan penso en el concert d'ahir dels Mendetz. Per no poder decidir si faig un post sobre la peli, o sobre el concert m'he decidit a fer un mix.
Un mix breu, perque per molt que jo digui, el que crec que hauríeu de fer abans de morir es veure Moon i anar a un concert de Mendetz. Moon, guanyadora de Sitges d'aquest any, inevitablement em va fer pensar en el pobre Desmond Hume de la estación del cisne de Lost, la escotilla! Però bueno, només en té l'aire. La peli és gairebé perfecta, i la banda sonora l'acompanya de la mà en perfecta harmonia. Clint Mansell, mateix compositor que Requiem for a dream o The Fountain (La fuente de la vida).
Insòlita, enigmàtica i tendre. Si no l'heu vist, ja tardeu.

Mendetz van tocar ahir amb els Sidonie a la Sala Zero de Tarragona. Molta gent després de Sidonie fotia el camp, davant la meva incomprensió, per què marxar?! Personalment opino que Mendetz els dóna mil voltes. Bones cançons, i bona imatge de bon rollo. Sense pretensions van tocar, una darrera l'altre el repertori dels seus dos disquets acabant tocant, seguides, Souvenir i Future Sex. I jo que vaig pensar... els dos hits, i ara què? Encara no ha acabat el concert i no tenen més subidons! Però... oh senyors meus, con un par es van fotre a tocar Freed from desire de la Gala, fent que tota la sala s'aixequés i embogís (bé, no sé si tota la sala, jo personalment, si) acabant de manera apoteòsica i deixant-me amb un inmens somriure als llabis.

Fantàstics Mendetz, fantàstica Moon. Res més a dir. That's all folks.

Coses que van i venen

2009-10-16T21:06:00.005+02:00

Les onades.

La pols damunt dels mobles.
El sol.
Els records.
Les actualitzacions de windows.
La mala llet.
La mala sort.
La gana.
El pèndol de Foucault del museu de la ciència.
La gent.
El braç del gat que fa extranyar als altres gats.
Els followers de twitter.
L'inspiració.
L'eufòria.
El cometa Halley.

Què més?

Els Pets fan soroll!

2009-09-07T19:26:00.019+02:00

Em canso de sentir-me parlar dels temps passats amb nostàlgia, simptoma clar que m'estic fent gran. Ja semblo com els mateixos Pets, certament una mica obsessionats amb la idea (S'ha fet gran, Massa jove per fer-me gran, Gent gran... en fi).
Tot i així, fent aquest post no és bon moment per plantejar-me aquets temes perque si una cosa em transmeten els Pets és nostàlgia a temps passats i bons records.
Tot un plaer va ser veure'ls el dissabte passat a Torredembarra, tot s'ha de dir, de gratis. Pel que es veu han decidit fer una gira amb molts remembers, la cual cosa és d'agraïr, perque sóc una fan dels Pets dels inicis i des dels inicis.
Recordo haver anat a concerts de molt molt jove, amb 13 o 14 anys, quan no en tenia encara disset :P , quan la samarreta del Calla i balla m'arribava fins els genolls, pelats , i els meus pares m'havien de venir a buscar al acabar.
Recordo tenir l'habitació empaperada de pósters ronyosos de concerts que arrencava del carrer, o pósters comprats. En especial un d'ells on sortia el Joan Reig (que fós ell és una dada sense confirmar, si algú ho sap de cert, que m'ho digui) ensenyant el cul. Oju, no us escandalitzeu perque el cul li tapava el logo dels Pets. Era molt guai.
Recordo tenir els discos, en vinil, firmats per ells. Recordo haver anat a trobades del club de fans a Constantí. Recordo una foto amb el Lluís Gavaldà i jo, els dos molt més joves que ara. Jo amb la samarreta del club de fans i ell amb una del Piolín. Recordo un clauer seu, que posava els Pets que era una espècie de porta-condons (perdó, profilàctics) quan casi casi encara em preguntava "per a què servirà?" :P

El concert em va sorprendre en el sentit que van tocar cançons de molt al començament. La que més em va colpir va ser "No en tinc ganes" que mai a la vida els hi havia vist tocar. Pel que dedueixo, com que la gira és diu "Els Pets fan soroll" la toquen per ser... com ho diria... molt... sorollosa.
Al videos hi teniu "Com més et coneixo més m'agrada el teu gos" un clàssic. I "La solució" enllaçada amb "El silenci criminal" Genial cançó!(Sento la lloca que se sent de fons en algun moment).
Van tocar "S'ha acabat" i ho van fer tal qual era, sense cap nou arranjament, sense canviar res de la lletra, ni els coros, ni res.. Idèntica, clavada, perfecta.
Lluís Gavaldà, graciós com ell sol, i no és cap ironia, sap perfectament com fer que el públic s'aixequi i li vinguin ganes de cantar cridar de saltar i de riure :P
Sempre que he anat a veure els Pets ja de més gran, un cop ja no he tingut tots els pósters ni la falera que tenia quan era joveneta, he sortit amb la mateixa sensació. Sensació de tenir els sentiments a flor de pell, que els anys passen i que els Pets són els Pets, i espero que ho segueixin sent mentre el cos aguanti :P
Bé, fins aquí la meva xoxejada del dia. Sempre és bo retrobar-se amb vells amics, els Pets per mi són una mica això, aquell vell amic amb qui recordar temps passats :)
Si n'ereu fans aneu-los a veure, val la pena. I si no, també.

Vincent

2009-09-06T17:19:00.002+02:00

El primer curt del Tim Burton, fet amb stop-motion. És del 1982 i tracta sobre un nen de 7 anys que vol ser com el Vincent Price. Qui narra la història és el propi Vincent Price.
Genial.

Via www.peliculas.info

Mapa de los sonidos de Tokyo

2009-09-06T12:39:00.005+02:00

Sembla ser que he trencat una mica el gafisme del cine de les últimes dues setmanes. Però bueno, res espectacular...
Mapa de los sonidos de Tokyo esperava que fós un tostón soporífer i no tenia cap ni una expectativa posada en la peli. Potser per això psè... Bueno... no va estar tan mal.
Sort que està feta a Tokyo perque ja vaig trobar l'encant de seguida i la clau amb què distreure'm. Perque considero que la senyora Coixet, fa aquesta peli a una ciutat normal, bueno normal... una ciutat com una altra, una ciutat que no sigui Tokyo, i la peli és converteix en una màs del montón. L'argument no mata, normal i corrent... No sé si dir-ho però... que coi, és el meu blog i puc dir el que em roti o sigui que ho diré.. Argument del tot vulgar!
Això si, Tokyo és fantàstica i té bastant de protagonisme a la peli. Començant perque a la prota li encanten els mochis de fresa ^^ Mercats de peix, el cementiri, i l'estelar presència silenciosa dels gatets daurats que mouen la poteta!
[ironia ON] A destacar també el fantàstic doblatje que Sergi Lopez es fa a si mateix [ironia OFF]
M'està costant eh, em costa veure una peli com déu mana. Seguim a l'espera de Malditos Bastardos. Espero aviat poder fer un post recomanant que veieu una peli. Sincerament, es pot viure perfectament sense haver vist Mapa de los Sonidos de Tokyo. Qualsevol documental sobre la ciutat serveix, no cal que sigui made in Coixet.

No-recomanacions de pelis

2009-08-30T12:27:00.009+02:00

Porto dues setmanes seguides de mala ratxa al cine. Només espero que estrenin aviat Malditos Bastardos del senyor Tarantino per treure'm l'espina. He arribat a pensar que potser després d'haver vist la fantàstica i perfecta UP, tot em sembla una merda... però que va, no és això! El que he vist les dues últimes setmanes no diré directament que és una merda... però casi casi.

Tot va començar amb la nova peli del gran Lars Von Trier. Gran, molt gran aquest paio. Una d'elles, Bailando en la oscuridad on sortia la Björk fent un paper brutal. La peli era una sobredosi de sensibilitat i cruesa com n'hi ha poques, deixant-te amb aquell regust agredolç i la sensació d'haver vist una peli com déu mana. El jefe de todo esto era una... eeem.... no sé com descriure-la. Jo vaig riure moltíssim. Situacions surreals amb un home que pobre les passa ben putes intentant fer-se passar per jefe, quan el jefe és un altre que no sap dirigir l'empresa i que bueno... en fi, no vull fer espoilers. L'encant de la peli també estava en el fet de que no hi havia un sol de minut que hi hagués música, plans mal fotuts i tallats a saco i un guió molt peculiar, que li donava un aire molt especial.

El jefe de todo esto

Quan vaig decidir anar a veure Anticristo va ser per aquestes dues pelis i perque el senyor Von trier per mi, és un dels que val la pena sempre anar a veure. Però m'equivocava. Anticristo té un començament apoteòsic que et fa venir ganes de seguir amb la peli, però mica en mica les ganes de veure-la es van convertint en una mena de sentiment dolent que no saps si és normal o no, fins que acabes pertorbat per les imatges, pels ambients, pels colors de la peli, pels diàlegs i per, suposo que gran interpretació dels dos actors, el Wlliam Dafoe i Charlotte Gainsbourg. No deixa de fer-me ràbia que la noia, la Charlotte Gainsbourg, sigui l'encantadora Estaphanie del La ciencia del sueño. Una peli que la tinc situada a la posició més alta de les pelis pedestal, i que ara... aquesta encantadora noia no puc evitar veure-la desquiciada com l'he vist a Anticristo. L'Esptephanie s'ha corrumput, i ha estat corrumpuda pel senyor Von trier. Lars Von Trier, un home que crec que s'ha volgut cagar amb tot el personal i ho ha aconseguit. Quan va acabar la peli per mi que va pensar "Ara sabreu lo que és bo i us cagareu amb mi" I així ha estat. Pels que l'hagueu vista, us acompanyo en el sentiment. La gent sortia del cine callada i por patas, els que quedavem, perque alguns van marxar a mitja peli. A mi m'ha traumatitzat, escenes sobretot amb claus angleses i tisores que quan em venen al cap les faig fora cagant llets, perque no fan res més que provocar-me nusos al estómac. Si l'heu vist, sabeu de que parlo (Donde estáaaaaaaaaaaas?!) i si no l'heu vist, puc assegurar que el que us esteu imaginant no arriba ni de bon troç a les atrocitats vistes a la peli.

Charlotte Gainsbourg, Anticristo

Nem a la segúent Ressacon en las Vegas. Au va!!!! Feia temps que no veia una merda igual (caxis, ya se'm ha escapat la paraula merda). Pensava que seria rollo Very bad things, perque van del mateix... 4 paios que van de despedida de solter i tal... però que va! Bromes fàcils sense cap gràcia, un humor passat de rosca i caspós que hauria d'estar prohibit! El que és el notes del grup no té ni puta gràcia! Saps com comença i saps com acaba, lo pitjor que pot passar-te en una peli. Vaig tenir moltes temptacions de marxar de la sala a mitjes. Però els 7 euros de l'entrada crec que van ser el que ho va impedir. Ademés i para más INRI, estava rodejada d'un exèrcit d'adolescents als quals la peli els produïa just l'efecte contrari que em produïa a mi. Cada puta brometa absurda els feia riure a carcajada limpia, a part de comentar totes i cadascuna de les tonteries i cantar totes i cadascunes de les merda cançons de la Rhianna i companyia que formen part de la banda sonora. Lo únic que valia la pena: La cançó metalera última i el paio que cantava a la boda (ups, perdó per l'espoiler, però em sembla que als 5 minuts de peli això ja ho haguéssiu deduit).

Ressacón en las Vegas

I això és tot, crec... Espero que per la pròxima vegada pugui sortir del cine amb la sensació de no haver pagat els 7 euros envà. Penso que amb Malditos bastardos així serà, però també ho pensava amb Anticristo! Així que mai se sap!

Foals - Olympic airways

2009-08-29T10:50:00.004+02:00

Recomananació de la setmana, o del mes, o bueno, posarem del dia va. Els Foals!
No els coneixia tot i que corren per aquests móns des de l'any passat. Una mica poperos, una mica electrónics i com a bons anglesos (D'Oxford, segons la wiki) sonen a grup anglesot. Tenen cançons que sonen bastant homogènies, lo que no vol dir que totes sonin igual. A mi em recorden a un híbrid entre The Bravery i els Klaxons, salvant sempre les distàncies i sent aquesta opinió moooolt personal. Potser són un més entre la gran muntanya de grups d'ara que son mig poperos mig electrònics, o potser no. El temps ho dirà! De moment si us he convençut podeu baixar-vos (ai, comprar-vos xD) el seu cd que es diu Antidotes amb la seguretat que si us mola Olympic Airlines, us molarà la resta.

Suns up, we wait,
All day

Suns up, we wait,
All day
All day, the hell outside's kept away

If only we could move away, from here,
This is how we build a place, an aviary for today,
An aviary for today

Let�s disappear till tomorrow,
Let�s disappear till tomorrow

Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar! ar! ar! ar!

Blow up these plain parades let�s go,
To an aviary far from home,
To an aviary far from home

A one hand clap is me and you
And you
And you
And you

While the hell outside�s kept away,
If only we�d moved away

Dis-a-ppe-ar!
Dis-a-ppe-ar!

(Rock out part then build up)

Last vacation was the same
We could move away

Sun down now we have built our place,
An aviary, forever
An aviary, forever
Forever
Forever
Forever
Forever
Forever

Re-a-ppe-ar!
Re-a-ppe-ar!

I si en voleu més passeu-vos pel seu myspace!

http://www.myspace.com/foals

Dorian, al fin!

2009-08-23T14:11:00.004+02:00

Després de varios intents fallits de veure els Dorian que daten d'abril de 2008 ahir ho vaig aconseguir. Va ser al Cambrirock, un festival que es fa cada any al estiu a Cambrils i on recordo haver vist fa un any o dos al Muchachito i tal. Muchachito bombo inferno, si... Guai guai, si si... festa... bla bla bla... Comparat amb lo d'ahir, no hi havia color!!!
Els Dorian compartíen cartell amb Lori Meyers, molen, i amb el Macaco, que a mi, personalment, no em mola, però no entraré en detalls tampoc.
Aquí el que es tracta és dels Dorian, els fantàstics, sentimentals i profunds Dorian! Que van sonar de puta mare, que van sortir forts, amb ganes! Tot i només tocar aquella horeta justa, ja n'hi va haver prou.
Van començar amb Más problemas i això ja va ser un regal pels sentits. Te echamos de menos, tan lejos de ti, eeem.... la noche espiral, temazo! i algunes de les cançons del seu nou cd que encara no ha sortit però que pinta la mar de bé.
El video és un trosset de A cualquier otra parte. El cantant dels Dorian dalt del escenari mola molt, bueno... tots ells, i la noia.. amb el seu Mac damunt la taula també ^.^
Li dono un putu 10 al concert d'ahir, i espero tenir més oportunitats de veure'ls.
La crítica social no està limitada a un sol estil de música. Expressar sentiments es pot fer d'infinites maneres i jo em quedo amb la dels Dorian.

Vivències a un vagó de tren - Primera part (i última espero)

2009-08-20T21:59:00.003+02:00

Doncs bé, anava avui de Barcelona a Tarragona amb un regional express d'aquells que tenen els seients més durs que una pedra i que n'hi van quatre. Asseguda d'esquenes en el sentit de la marxa, anava mirant el paisatge. Tot normal.

Parem a Sant Vicenç de Calders i puja genteta. Entre ells, un clàssic marroquí, amb pinta de marroquí, en principi tan normal.
Espectacular canvi que ha fotut el paio quan el tren ha començat a circular i el tiu, al més pur estil sonat, s'ha posat a cridar i gesticular de manera exagerada, emetent tot una sèrie de sons que crec que ni jo, ni la resta de mortals del vagó enteníem.
Era algo així com:
JJJJJJJJJJaaaamalllllllllllaaaaaaaaaaaahaawqnefwonvwojnvwjkvnwojnvwovneowavn!! nwoeriuvowrenverwokverowjigfowerghwoeruighwoaeghr, nfeiwvwopv, jiewiwvwivgj!!!
Semblava enfadat. Vaja, jo crec estava cabrejadíssim! No callava... La gent del vagó ha començat a posar cara de circumstàncies, i a mi m'ha agafat aquell riure tonto que no pots controlar.
Només de pensar que no podia riure me'n venien més ganes i el temor que aquell sonat es pogués sentir aludit pels meus riures incontrolats m'ha envaït, passant una mal rato que s'ha fet etern.
Quan hem arribat a Tarragona el paio ha creuat tot el vagó entremig de tota la gent en silenci, acollonida. Jo no he dit ni mu, el riure tonto estúpid per sort no m'ha traït en el pitjor moment la cual cosa li agraeixo al meu subconscient.
És increíble com un paio anat de la bola pot arribar a acollonir tant i a desencadenar tals riures incontrolables, que jo crec que eren més de nervis que altra cosa.
La cara de la gent no tenia preu. Els gestos i crits del paio tampoc. Terrible.

MSTRKRFT - Heartbreaker

2009-08-15T17:11:00.004+02:00

Ei senyors, que en feia de temps que no feia el simple post de penjar un video embdejat del youtube i ale! Pos ara ho faig, perque aquest video mola! Mola i ja està!
MSTRKRFT estan vius i tenen un nou treballet, que està molt bé i es diu Fist of God. Porto fent-li publi ja fa dies a Twitter, però penso que val la pena tenir un video seu aquí, al concurregut (juas) blog.
Al treballet dels MSTRKRFT (maaaaasteeeeerkraaaaft) li treuria els moments d'anada d'olla hiphopera, però malgrat això me'l quedo tal qual és.
Començo a pensar que el rollet Justice deixeples de Daft punk estan marcant el so de l'electrònica que es fa ara. No sé si és paranoia meva, però el tipus de so Justice el sento a molts grups, com ara aquets, els MaaaSTRKraaaaFT, o els mateixos Mendetz, de Barcelona.
Enjoy it!

Despedides de solter o com actuar com mai ho fariem sols pel carrer

2009-08-15T16:58:00.003+02:00

Si agafes una trompeteta i et fots sol a pitar pel carrer i cridar no cal que digui quina sería la reacció de la gent al veure-ho. Però oh, senyors, si vas en grup perque és una despedida de solter, llavors què? Està socialment acceptat.
I és que vale si, sempre s'han fet, bla bla bla... i tothom coneix algú que et dirà "que de puta mare ens ho vam passar a la despedida de solter/a de X". I més igual. No hi he anat mai i espero no haver-hi d'anar mai, perque us asseguro que si em trobo en aquesta situació no tindria verguenza ajena del futur casat/da que va vestit de caputxeta vermella o d'spiderman, o el que sigui, tindria vergonya per mi mateixa.
No li trobo la gràcia, i estic convençuda que en el seu dia la va tenir, però ara ja ho trobo un ritual absurd.
Potser és que m'estic fent jaia, que em queixo de tot i que ja em molesten els sorolls, els adolescents, la gent taja que crida o coses semblants com aquesta. Però que jo recordi, mai m'han fet el pes aquests espectacles.
Els humans en manada podem ser molt terribles, fem coses que si les féssim per si sols no les faríem. Les despedides de solter són el clar i vivent exemple.

Les treballadores d'inmobiliàries que ensenyen pisos

2009-08-07T22:04:00.005+02:00

I me'n adono al actualitzar el post dels cabrons de vomistar que no entrava aquí desde que el meu dit es va posar com un butifarró gore. Serà que no tinc res a dir! He pensat...
Però si, tinc a dir i aquest cop també sense compassió us vull parlar del curiós fenòmen de la treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos. Ho dic en femení perque, és el cas que m'he trobat.
El d'avui ha estat d'allò més curiós. Quan vas a comprar-te roba en una botiga de les que t'atenen, (que per sort, cada vegada abunden menys) et diran seeeeeempre que l'article X et queda de puta mare, malgrat tu no estiguis convençut i vegis clar que no és per tu. Probablement o en molts casos, t'acabes quedant el putu jersei, o el que sigui X, si més no perque calli el dependent o en un acte altruista de que se senti millor al pensar la merda de sou que li deuen pagar i el que deu haver d'aguantar de clients.
El fenòmen treballadora d'inmobiliària que ensenya pisos és similar, el problema és que no t'està intentant colar un article X que val 30 euros, si no un pis que potser en val 500. Aquí la cosa canvia.
Avui m'he sentit que em preníen per imbècil al ensenyar-me una mena de cuchitril dels anys 20 com si fós un xalet en plena costa brava.
"L'edifici és nou" em deia, tot pujant les típiques escales de metre d'alt amb la barana de ferro forjat. Ein? nou? Era nou quan la meva àvia va néixer... On és l'ascensor? I l'arquitecte? deu ser un paio de dos metres i mig d'alt perque cada escala que havia de pujar em feia venir un tirón al múscul de sota la cuixa!
Al entrar, ella: "Jo no l'he vist aquest pis... a veure... ai! és mono, noooo?"
Eeeemmm... bueno si, quan devíen posar el parquet flotant nou suposo que quedava ben mono...
"Jo vaig viure molt de temps a l'escala del costat, i estava taaaaan contenta perque era taaaaan cèntric"
Eeeem... "si si, i on es pot aparcar el cotxe??" "Si mira (em fa sortir al balcó, no hi cabíem les dues però ella ho ha anomenat TERRASSA) veus aquella P de parquing??? és zona blava, gratis a la nit". No veia la P de parquing per enlloc, i al final... l'he visualitzat allà... a la llunyania... tamany llentia pels meus ulls... WTF? Està una mica lluny, no? "Bueno, si vols te'n lloguem un aquí al costat per només 60 euros".
Au vaaaa... el que em faltava.
Després... l'habitació... Que era... Llit - finestra - rentadora. És a dir, gairebé ja es podia dir que la rentadora dormia amb tu al llit! I va i em diu... "la rentadora és aquí fora (sortim, però abans intenta pujar la persiana que s'encalla) Dóna a un pati de llums, que bueno, ara perque hi ha obres, però aquí no sentiràs soroll de res... Mira, aquest balcó del costat era casa meva... quina gràaaaaacia".
És clar, obres vol dir unes excavadores tamany catedral, i no sentir soroll, relativament, suposo que mentres les rates dormin i no tinguis la rentadora posada, pos no, no es deu sentir soroll.
L'últim punt a favor que m'ha donat la dona ja per acabar-me de convèncer de llogar el maravellós xalet en plena costa brava... ai, vull dir el pis, és que l'alcalde viu a sota. WTF?????????? A mi que collons m'importa! Brrrr... "és un noi jove, molt bona persoooooonaaaaa siiii" Flipo. Ja sé qui és l'alcalde. I a mi què?????
A la porta li he dit que gràcies i per curiositat he preguntat quan havia de deixar de fiança per aquell palau. Una ganga! 4 mesos per endavaaaant perqueeee claaaar és moblaaaaat....
Per cert i ja per acabar, tenia banyera amb hidromassatge! Woooooowwww! suposo que això ja deu fer pujar 50 euros el lloguer, el que no em queda clar és si tenir de veí al alcalde també és un plus en el preu del putu palau.

Dit xungu

2009-07-19T21:35:00.004+02:00

>_<

Aquest és el resultat de l'enganxada de dit més absurda de la meva història vital. Cal dir que generalment, abans del accident, el dit tenia una amplada proporcional al tamany de l'ungla.
Ara, passades escasses 3 hores, el dit està agafant unes tonalitats violàcies d'allò més curioses.
FOT UN MAL!
No ho entenc com algo tant petit pot fer tan de mal.
No em puc imaginar el mal que deu fer que et tallin el dit amb una destral...

.: Actualització:.

El dia després....

Em sembla que la cosa no millora, portar una tirita tot el dia embolicant el dit tampoc ajuda. Almenys ara el mal és suportable!

Marilyn Manson - Unkillable Monster

2009-07-13T21:55:00.007+02:00

OMG OMG... quina troballa pel mig del High end of low... Unkillable monster se'n diu, número 11.
Emotiva, sensible, profunda... una cançó quadrada a la perfecció plena de sentiment. Està a l'alçada de Minute of decay o inclús Tourniquet! I senyores i senyors, perquè jo digui això creieu-me, aquesta cançó ha de ser molt molt bona.
Escolteu-la i ja em direu. Si sou fans del senyor Manson, molt millor. Jutjeu per vosaltres mateixos, estigueu en desacord amb mi, m'és igual... Unkillable monster ha salvat al senyor Manson de la crema, l'ha fet pujar amunt com feia temps que no estava, i tot i que li queda un bon troç per estar dalt del pedestal en el que estava en la meva joventut, ha sabut escalar com ningú altre.
Fantàstica.

How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

I'm a tightrope walker
I can't find my circus
And I'm damaged beyond repair
You're just a coffin
Of a girl I knew
And I'm buried in you

You never said "I'll end up like this"
No. No, no, no

Sometimes I dream I'm an exterminating angel
A travelling executioner from heaven
Sent to give you the prettiest death I know
Call the grave and make our reservations

You never said "I'll end up like this"
No!
You never said "I'll end up like this"
No, no, no, no

Are we in love or are we in pain?


How the fuck are we supposed to know
When I'm a monster, with the way
You refuse to die
How the fuck are we supposed to know
If we're in love
Or if we're in pain

Why is my wound a front door to you?
Am I my own shadow?

Yann Tiersen

2009-07-03T20:09:00.005+02:00

Després del antipàtic post sobre els putus cabrons inútils de Movistar, passo a fer-ne un molt més simpàtic sobre el gran Yann Tiersen.
Gran, molt gran. Ara ho puc dir amb més certesa que abans d'anar al concert el dimecres passat.
Yann Tiersen a Reus, uooo uooo! però... realment tot el que sabia d'aquest senyor era que havia fet la banda sonora l'Amelie. Bueno, això i haver vist algun que altre video al youtube d'ell super jove tocant el piano que t'hi cagues de bé.
Bueno, pos vaig al concert pensant que em trobaria una sala plena de cadiretes i que seria rollo super tranquil i maco. Relaxant com la pròpia Amelie. Pensava que em quedaria bocabadada de lo bé que toca mil i un instruments i marxaria cap a casa.
El primer que ja era extrany és que es fés a la discoteca Noovo, de Reus. Vaig pensar... on coi posaran les cadires? I al arribar allà, res de cadires! Un escenari a la sala i au, a esperar.
No va tardar en aparéixer i no vaig tardar en adonar-me de lo molt equivocada que estava!
Guitarrero a saco, contundent, un so molt molt potent!!!!!!!! Efectivament toca de puta mare mil i un instruments, el que més va tocar durant el concert va ser la guitarra, i ho diré fàcil: INCREÍBLE.
Portava uns músics de puta mare. El paio del baix era un embogit que no parava, semblava fora de si i durant tot el concert va estar transmetent ganes de tocar i que realment ho vivia a saco.
Moments d'anada d'olla n'hi va haver molts. Quan l'Yann Tiersen agafava el violí l'anada d'olla era brutal!
Actualitzaré el post amb un video grabat en un d'aquests moments violí que espero que us ajudi a fer-vos a la idea del que parlo, això serà en breu, quan el tingui penjat a youtube. La foto és del començament del concert on ell i l'embogit del baixista van sortir tocant una d'aquestes flautes amb teclat de joguina, fent-les sonar com si fóssin instruments de debò.
Demano perdó si algú està llegint això i hi entén en la matèria, per la manera en que vaig a explicar a això... Portaven uns teclats amb una pantalla tàctil. Mentres que amb una mà feies la nota, amb l'altra tocaven la pantalla tàctil distorsionant el so amb aguts i greus fent tota mena de sorollets del pal... uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinnyooooooo uooooooo uiiiiiiiiiiiiiiiii... No sé si m'explico, però quedava tan ben acoplat amb les guitarres i el violí que vaig pensar: Quin putu crack!
Molaven molt les cançons, molt. Molt guai, molt recomanable, molt canyero.
D'aquí poc nou cd, us el recomano sense tansols escoltar-lo, si és com el concert, puc assegurar que serà un molt bon cd.
És agradable escoltar bona música amb aquella força. Gratament sorpresa. Yann Tiersen, el puto amo!

Movistar cabrons!

2009-07-03T19:32:00.004+02:00

Tenia jo cap al mes de maig una blackberry 8100 atrotinada que havia comprat per ebay de segona mà. Ja m'anava bé, però no es podia comparar amb una de nova i flamant com la que em va oferir movistar per 0 euros. Una blackberry 8110 per 0 euros! Genial!
A la botiga em van dir que la oferta venia amb una alta al servei blackberry de franc (el servei BB és el de la conexió a internet) però clar, jo ja tenia una BB i per tant, ja tenia també el servei BB.
Total, que em fan donar de baixa al servei, per tornar-me a donar d'alta 5 minuts més tard. Tot això a la botiga. Firmo el contracte de permanència de 24 mesos i me'n vaig cap a casa contenta.
Al mateix dia me'n adono que no em funciona el correu electrònic. Extrany... Truco al 609 i després d'explicar el cas a varies persones em diuen que el problema és amb el tipus de tarifa. "Su problema es que tiene una tarifa BB Multinacional". Multinacional? perque! si estic en territori nacional, que collons! Em diuen que el canvi me'l poden fer per telèfon mateix i que amb la tarifa nacional nova ja tindré el problema resolt. Em fan el canvi i efectivament se soluciona el problema.
Passa un mes, i arriba Juliol. Rebo la factura de movistar on especifica que he incomplert el contracte de permanència i em penalitzen amb 200 euros.
WTF????????????????
He incomplert el contracte de permanència perque segons sembla m'he donat de baixa de la tarifa BB multinacional.

1. Perque al comprar la BB em donen d'alta a una tarifa multinacional, si en territori nacional no serveix per res.
Si compres una BB evidentment no és per fer-la servir només de mòbil, evidentment voldràs tenir correu, i jo en cap moment vaig dir que hagués de viure al extranger, que seria l'únic lloc on la tarifa multinacional funciona.

2. Perque la persona que em va fer el canvi de tarifa de multinacional a nacional no em va informar de que aquella operació de canvi valia 200 putus euros. Perque no em va informar de les conseqüències que allò tenia, perque no em va dir que em feia incomplir el contracte de permanència.

3 Segons ells la reclamació no és procedent. Però sembla extrany que una persona compri una BB i al cap d'un dia és doni de baixa del servei, incomplint el contracte i havent de pagar 200 euros.
Em surt més car aixo que comprar una BB sense els punts!
Tot plegat una puta estafa...

La noia que em va atendre a la botiga no en tenia ni putíssima idea del que estava fent i ho demostra el fet de no informar-me que m'estava donant d'alta d'un servei BB multinacional que no em serviria de res en territori nacional.
Els operadors del 609 no em van informar de res. Em van dir que m'estaven resolent un problema tècnic amb el correu electrònic, sense dir-me que era un incumpliment del contracte de permanència i que tenia un cost de 200 euros.

Això per no explicar que quan vaig comprar la BB el navegador propi del terminal no apareixia en el meu escriptori, només em donava la possibilitat de conectar-me a internet a través de la puta merda més gran de la història que és emoción. Vaig haver de trucar i en qüestió de segons m'apareixia el navegador BB al escriptori. Cabrons, perque si això no ho saps, que? Vinga a conectar-te a través de la puta emoción pagant un euro + el trànsit de megues cada vegada que et conectes. Com has d'anar amb una BB amb emoción? Que es pensen que som imbècils?
A mi la veritat, amb tot això m'hi han fet sentir.

Són una colla d'inútils incompetents. Si no em tornen els 200 euros o no em diuen que tinc la raó, no esperaré a acabar la puta permanència de 24 putus mesos, per descomptat me'n aniré a Vodafone, que seran igual de lladres però que almenys no m'enganyaran d'aquesta manera tan descarada. Si em donen la raó, cosa que dubto molt, d'aqui 24 mesos marxaré, o si molt m'apures pagaré amb raó la puta penalització i els donaran pel sac.

Putus lladres.

ACTUALITZACIÓ

Doncs bueeeeeno... estem a Agost i els lladres de Vomistar s'han dignat a donar-me la raó i tornar-me els calers factura a factura. És un veritable plaer veure que en la meva factura apareix un import en números negatius a favor meu.
Tot i així deixa molt que desitjar el tracte rebut per part dels operadors de la companyia i en especial de la noia que em va portar tot el tema de la reclamació. Podria dir-ne el nom i el cognom, però no ho considero estrictament necessari.
No em van mantenir informada. Es van dedicar a esquivar el tema quan vaig demanar ser informada i, tot i que em van assegurar que la operadora de la que us parlo es posaria en contacte amb mi, mai ho ha fet.
Tot plegat molt penós. Incompetents, inútils i lladres, en definitiva. No dic res de nou, però no em cansaré de dir-ho.
D'aquí 24 mesos quan se'm acabi el contracte abusiu de permanència, evidentment a mi ja m'han vist prou.
Desde aquí, el meu humil blog que dubto molt que arribi a grans masses, em permetré la llicència de dir a totes aquelles persones que es plantegin donar-se d'alta a movistar, que NO ho facin. Per ressentiment, pur i dur.
Repeteixo, són uns lladres i el que trobo pijtor, uns incompetents.

The high end of low

2009-06-30T21:47:00.004+02:00

El senyor Manson ha tret el cap de nou al mercat amb The high end of low. Reconec que al principi me'l vaig baixar i el vaig escoltar amb cert recel, tenia la impressió que l'hauria cagat, que les nostres petites diferències es farien més evidents i en definitiva, que em decepcionaria.

Quan el vaig sentir per primera vegada em va semblar raro, amb certs detalls que vaig trobar impropis, com els de la cançó "Four rusted horses" més del rollo country que no pas del metal contundent al que ens tenia acostumats.
No va ser fins que vaig comprar el cd original (que ja vaig explicar perquè me'l compraria en el seu dia) que em va cambiar la idea.
Tot i no ser aquell Mr. Manson que fóu en els seus temps, manté la dignitat, la qual cosa és lloable i d'agraïr per una ex-fan com jo. Li falta ràbia, i contundència. No és tètric ni sinistre. No fa posar els pèls de punta... PERÒ considero que és un bon treball que mereix ser escoltat.
Perque és ell i ho segueix sent, quan molts grups això no ho han sabut fer ni mantenir amb els pas dels anys.
Perquè malgrat haver cambiat, manté els trets característics dels seu copyright.
I perquè el pas del temps no és perque si i d'això ni el propi antichrist se'n salva...

Si m'he de quedar amb una cançó em quedo amb la número 1, Devour. És la que més m'ha arribat a conmoure. Té un subidón al final que no t'esperes i que et deixa ben mort, mort com em podia deixar amb una cançó del Antichrist superstar, en la seva i meva època gloriosa, on cada suspir tenia sentit. Ara els suspirs costen més de trobar, però això no vol dir ni molt menys que no disfruti cada cop que escolto el nou cd, perque segueix entrant bé, i perque segueix sent bona música.

Gràcies senyor Manson per saber mantenir la seva essència.

Els 5 millors videos de l'electrònica

2009-05-31T20:34:00.010+02:00

M'ha costat triar només cinc videos i deixar la resta pel camí, però aquí estant, sota la meva humil prespectiva, els 5 millors videos de la música electrònica.
Hope you like it!

1. Daft Punk - Around the world

Un dels primers videos que vaig veure al Sputnik quan començava a escoltar electrònica. Ni més ni menys que del 1997, sona lluny, oi?
És del gran Michel Gondry, com no podia ser altre. Tinc la teoria que el que volia simbolitzar el video és el món. Els esquelets i les mòmies són els morts, que estan més endins. Les nadadores i els senyors del cap petit som els mortals. I fora, al espai, els astronautes, tots vagant around the world. Què en penseu?
Amb aquesta teoria no sé si estareu d'acord, però el que si trobo que estareu amb mi és amb que el video és absolutament perfecte.

2. Aphex twin - Come to daddy

Escandalosament terrorífic. També del 1997 igual que Around the world. Teletubbies sinistres fent el moviment ja clàssic dels Aphex twin. Moment gloriós crec jo el del crit a l'àvia. No apte per persones sensibles amb tendència a tenir malsons.

3. Chemical Brothers - Galvanize

Sincerament de tots els videos dels germans químics no sabia quin triar, tots són bons! Star guitar no, perque també és del Michel Gondry i ja havia posat Around the world... Em quedaria amb Hey boy hey girl, amb els esquelets que ballen... o el de Do it again amb aquells nois amb el lloro per tot arreu, bufff! complicat! Salmon dance és fantàstic, amb els peixos de la peixera i el tiu flipant-se...
Però d'entre tots tots tots, em quedo amb Galvanize, per impactant. Tant el video com la cançó.
Push the button!!!

4. Bombfunk MC's - Freestyler

Us en recordeu? Doneu-li al play i segur que si. Del 1999. És aqui per posar un clàssic. Per això i perque el nen del video mola un munt! Si tinc un fill, vull que sigui com ell! xD

5. Digitalism - Pogo

Com m'he fixat tots els videos són dels 90's, per acabar la llista un d'ara. Els Digitalism són un grup que han aconseguit una sonoritat pròpia, sense trencar amb els estàndard del que ara "es porta" en quan a electrònica. Pogo té la melodia ideal per no deixar de ballar, alegre, positivista al 100%, impossible passar-la per alt. Com la majoria de grups d'ara, es declaren influenciats per Daft punk... i qui no ho podria estar?

I per acabar, un de propina d'ara el 2009 que no sé que té però m'encanta, serà pels space invaders o què?

Röyksopp - Happy up here

Si teniu alguna proposta ja sabeu! Llista oberta per als que volgueu afegir o treure algo!

Postejant desde la biblioteca de la UdG

2009-05-23T17:57:00.003+02:00

Ben curiós això d'escriure un post desde un lloc diferent a casa... Però aquí estic, a la biblioteca del campus de Montilivi, de la Universitat de Girona.

Cap al 1997 jo corria per aquí fent biologia. I no vegis com ha cambiat la cosa! La facultat de ciències on estudiava, evidentment existia, pero només la meitat del edifici, per la part de darrera, ja ha crescut. La zona amb gespa verda i fantàstica era tota de sorra. Les lletres de "Facultat de ciències" eren inexistents i on ara hi ha el bar, abans era una aula més on fer classe.

Tirant una mica més amunt, teníem l'edifici d'empresarials. No m'hi he acostat, vull pensar que està igual, encara que ho dubto. Ara, entre una facultat i l'altra ha crescut una de nova, la facultat de dret, que no hi era, tot i que vaig ser testimoni del començament de les obres.

Davant de ciències, un edifici inmens, segons sembla hi han aules, i un hivernacle amb plantes! Abans... terra d'asfalt que servia de parquing.

La biblioteca, on sóc ara, fa deu anys busca-la! El que ens feia de biblioteca eren uns barracons compartits amb la facultat politècnica d'allò més cutres. Allà vaig obrir el meu primer e-mail!

Hi havia un bar, també modo barracó, que em sembla que encara hi és, però que ojo que li han fet una terrasseta! És curiós que on ara s'alça la flamant biblioteca, ben bé al mig, hi ha un pont de fusta. El pont ha quedat totalment envoltat de parets de formigó que ara formen l'edifici. Fa cosa de deu anys, el pont estava sol.

Queden arbres, menys que abans. Ells segur que si poguéssin parlar se'n recordaríen tot el que estic dient ara, de quan això era el que ja no és.

Per mi ha perdut encant, perque m'agradaria que tot fós igual que quan ho vaig deixar. Malgrat tot m'agrada venir de visita de tan en tan, i que aquest lloc em recordi que el temps no passa perque si.

Flickr flickr flickr

2009-05-20T20:22:00.004+02:00

I jo que només feia servir el Flickr per buscar fotos, i fotos... i més fotos... Perque mira que n'hi han! Doncs no, a partir d'ara i desde que sóc oficialment membre de Flickr, he decidit penjar totes les creacions wacomeres-photoshoperes-i(fins fa poc, ara també)-paint..shop... prop... paintshopproperes seria? Bé és igual... que ho penjaré a Flickr, que queda com a més recollit i maco, no?
Aquí està el link:

http://www.flickr.com/holasoclamarta

Si teniu alguna suggerència, us passa algo pel cap que pugui ser wacomejat, o voleu un dibuix personalitzat amb un: to & your name here , només cal que ho digueu :)

Gat extranyat

2009-05-13T20:55:00.003+02:00

Vampires over the graveyard

2009-05-13T19:54:00.001+02:00

Per què sóc ex fan de Marilyn Manson

2009-05-05T21:28:00.004+02:00

Segueixo tenint el poster amb L'antichrist Superstar penjat a la meva habitació. El tinc desde que tenia 17 anys i vivia en un pis d'estudiants a Girona. Quan vaig fracassar en els estudis allà fent biologia i em vaig passar aquí Tarragona a fer química, el poster va venir amb mi, i va quedar penjat a la paret on és ara. D'això ja farà... 12 anys.

Hormonalment inestable i amb tendències nihilistes - depressives era jo quan escoltava al gran senyor Manson dels Sweet dreams i la Beautiful people. Idees anti cristianes, de destrucció i profundament anti socials feien que em sentís plenament identificada amb aquell ésser considerat desagradable per la majoria dels meus amics.

Un concert per any, més o menys... I una filosofia gairebé de vida, per quan ets jove i necessites alguna cosa amb que sentir-te identificat. Mica en mica aquella idea es va anar deformant. Tan dins del meu cap com en el cap del senyor Manson que em suposo que, sense voler deixar d'innovar, va haver de sacrificar al antichrist per fer coses noves i no aburrir als fans. Com passa amb molts grups, els principis sempre són lo millor. Poc a poc la imatge va anar canviant, i les meves hormones alterades i idees nihilistes, sense deixar mai de desaparèixer, es van nar posant al seu lloc... Jo vaig seguir el meu camí, així com l'amic Marilyn va seguir el seu.

Tot i que no deixarà mai de ser ell, tal com un capellà no deixa mai de ser capellà, la cosa ja no és com era abans, com una història d'amor que s'ha anat refredant i ha perdut l'encant del principi.

Demà passat surt a la venta el nou treball de Marilyn Manson. Ja sigui per tradicionalisme, o simplement perque mai ha deixat d'encantar-me la seva imatge i la presentació dels seus cd's, jo me'l aniré a comprar. És l'únic cd que compro original, l'únic. Ni tansols amb The Cure, de qui sóc gran admiradora, ho faig. Però... Marilyn Manson sempre serà Marilyn Manson.

El meu referent de joventut, el meu company deprimit d'històries rares de quan era jove. Així doncs, m'he converitit en un ex-fan, sense deixar de tenir-lo sempre present. La decadència que ha patit és evident, però malgrat això, malgrat els seus últims treballs no tenir el nivell del inicis, sempre té aquell punt que fa que en algun moment, en alguna cançó, en alguna frase, se'm posin els pèls de punta. Igual que quan tenia 17 anys.

Aquí us deixo Deformography del 1997.
Que l'antichrist tingui pietat de la seva ànima. Amén.

when you wish upon a star
don't let yourself fall, fall in too hard
I fell into you, now I'm on my back
an insect decaying in your little trap
I squirm into you, now I'm in your gut
I fell into you, now I'm in a rut
"i lift you up like the sweetest angel,
i'll tear you down like a whore.
i will bury your god in my warm spit,
you'll be deformed in your porn"
rock star, yeah (you're such a dirty, dirty)
rock star, yeah (dirty, dirty, dirty)
you eat up my heart and all the little parts
your star is so sharp
it leaves me jagged holes
I make myself sick just to poison you
if I can't have you then no one will
(chorus)
you are the one i want and what i want is so unreal
i'm such a dirty Rock star yeah...
(i am the one you want and the one you want is so unreal)

Polítics

2009-04-28T22:10:00.004+02:00

Els polítics hauríen de ser mileuristes. Si cobren la pasta que cobren és obvi que això els converteix en una colla d'incompetents. Com tota la resta de gent que no són polítics i cobren una pasta, igualets. Com més cobres en aquest país, més inútil ets. És a dir, si el sou d'un polític fós els tristos mil euros que cobra la majoria de població pringada, qui es faria polític? Per descomptat la gent que aspira a grans sous, no. Per tant, netejaríem la política d'estúpids, inútils sense cap mena de vocació que es dediquen a això per lucrar-se. Idealista? Pot ser. Només intento buscar una explicació lògica i raonable a per que hi ha tant d'incompetent paràsit governant, governant-ME.
El fet de començar en la política implica, en molts casos, ser un grimpador. Potser és atrevida la frase i no m'agrada generalitzar però és el mateix cas que l'efecte capellà. Els capellans són una colla de vividors, però quantes vegades em sentit a dir "no, però és que el capellà del meu poble és bona persona". Doncs bueno, si... igual n'hi ha de polítics així, però ja em perdonareu... no crec que sigui el més abundant, igual que en el cas dels capellans.
Mil euros de sou i a veure quants dels que hi ha ara governant es dedicaríen a això o a fer de paletes, que cobren més, almenys abans de la crisi.
Sincerament, tots una colla d'aprofitats que viuen de puta mare, i mentres segueixin vivint de puta mare que més dóna que la resta del país estigui al sense feina, no?
Molt fàcil criticar als polítics, molt típic i, per descomptat, del tot inútil perquè tampoc arregles res... com ells.

Makuro Kurosuke in japanese graveyard

2009-04-26T20:50:00.002+02:00

Photoshop experience

2009-04-21T20:20:00.002+02:00

Tot és química

2009-04-16T21:47:00.006+02:00

Què té de més natural un big mac que un enciam?
Tots dos casos són fets del mateix. Àtoms, molècul·les, compostos químics. Un big mac és química, l'enciam també.

Se suposa que s'aplica el terme "natural" a allò que prové de la natura, però si alguna cosa no prové de la natura, llavors d'on prové? Del més enllà?
El benzè provoca càncer, però és natural.
La coca-cola la sintetitza l'home, però l'home no s'inventa res, agafa els compostos químics de la natura, els barreja i en fa coca-cola. Llavors... ja no és natural? Depèn de qui ha fet la barreja? Si l'ha fet la natura, és natural. Si no, és artificial?
A la natura existeixen els compostos radioactius, els nocius, corrosius, tòxics, ... i són tan naturals com una poma!
Quina diferència hi ha entre un sucre que surt de la canya de sucre i un sucre sintetitzat al laboratori? Tots dos seran glucosa, i perfectament el procés de síntesi al laboratori pot ser equiparable al que ha fet la natura per ella mateixa. Natural ho és tot. L'aigua o l'urani. Intentar menjar aliments autoanomenats per alguns "naturals" no és res més que autoenganyar-se. O una cosa o l'altra. O tot és natural, o res ho és.
Perque ja em puc dedicar jo a menjar només enciams i verdures pensant-me que em cuido la salut, quan en realitat tots aquests enciams venen acompanyats de les seves dosis, potser traces només, de pesticides, plagicides i fungicides, que no són naturals? Per què no? Estan formats de carboni, hidrògen, oxígen, no? No és natural això?
Si el tiu del Supersize me en comptes d'haver menjat tant de Mc Donald's, només hagués menjat enciams, tampoc estaria gaire més sa a la llarga...
Creences absurdes per fer-nos sentir millor a nosaltres mateixos, autoimposant-nos coses que no tenen raó de ser però s'agafen com a veritats absolutes.

Deixem de fer el primo, morirem igual.

La Hello Kitty no té boca, però pot dir missa

2009-04-13T21:21:00.007+02:00

Death from above

2009-04-11T13:11:00.004+02:00

and more, part two (més mans a la butxaca)

2009-04-03T22:04:00.004+02:00

and more

2009-04-02T21:26:00.000+02:00

More wacom experience

2009-04-01T20:21:00.001+02:00

Wacom experience - part two

2009-03-31T19:56:00.002+02:00

Wacom experience

2009-03-28T23:20:00.002+01:00

Bé, avui he comprat i estrenat una fantàstica Wacom Bamboo One i la veritat és que l'experiència ha sigut entre gratificant i frustrant. El cas és que NO és tan fàcil com em pensava. El fet de estar acostumada a fer servir el ratolí amb la mà dreta, i tenir la Wacom a l'esquerra per dibuixar, crec que em genera un conflicte intern al cervell per temes de lateralitat. A part d'això, crec que hauré de mirar molts tutorials abans de començar a trobar el sentit a la seva existència.
De totes maneres aquí us deixo la meva primera creació. Podríem dir que és una mena d'experiment en el qual es genera una silueta de cementiri a partir d'una paraula, es veu quina és? Tinc pensades més paraules per fer més siluetes. He probat també dibuixar verdures, tipus poma, pebrot, pastanaga i cirera. No ha estat del tot malament, seguirem probant amb altres.

Last FM

2009-03-24T21:11:00.004+01:00

Estic desfeta, mireu que he trobat avui per aquests móns d'internet:

http://www.genbeta.com/web/lastfm-costara-3-euros-al-mes

3 euros al mes per gaudir del fantàstic Last FM, quan sempre havia estat gratis!! És una auntèntica vergonya i considero que L'HAN CAGAT. Evidentment els 3 euros els pagarà sa puta mare i evidentment buscarem alternatives, com molt bé diuen al post, al Spotify o on sigui! I ara que els meus Gadgets maravellosos Last FMeros?? A la merda! Buff, estic indignada. Tandebo ningú pagués els merda 3 euros mensuals... Em sento orgullosa de no pagar-los, em sento orgullosa de baixar-me música gratis i a la puta merda amb Last FM si es pensen que amb això treuran un duro de la meva butxaca.
Social music revolution? Ara s'haurà de dir Social money revolution mínim! Encara em sembla increíble, encara es poden fer enrrera, no sé.. a veure què passa.

Serie de series

2009-03-22T21:46:00.006+01:00

* NO conté espoilers *

Després d'haver vist Six feet under, dubto molt que mai trobi una serie tan bona i tan completa com aquesta, però mica en mica, em vaig obrint a noves possibilitats.
Quan vaig acabar Six feet under vaig entrar en profunda depressió, i més veient l'últim capítol, el més impactant que he vist mai en una serie i que em va deixar realment tocada. Però la vida continua, i hi ha més peixos al mar i tot això, o sigui que vaig deixar de banda la meva profunda depressió, i tot i que mai oblidaré a la familia Fisher, vaig haver d'optar per tirar endavant amb altres series. Vaig tenir sort de triar bé. La següent que em va captivar va ser Dexter, un assassí en serie encantador, que podria ser perfectament qualsevol dels teus amics, veïns o companys de feina. Però Dexter té 3 temporades, i quan me les vaig acabar i fins que arribi a la quarta vaig donar una oportunitat a una altra serie: Lost. Uff.. Lost... qualsevol cosa que pugui dir em quedaria curta, perque està tan ben feta que fa por. Quatre temporades que ja m'he polit i ara a per la cinquena, que encara està en emissió, i que he d'esperar als divendres a que surti un nou episodi. Rebuscada, inquietant i gairebé perfecta (la perfecció absoluta només l'assoleix Six feet under, jeje).
I ara... doncs entre que Dexter no apareix de moment i Lost només surt els divendres doncs... m'he de tornar a buscar la vida amb noves sensacions. He escollit per la ocasió Fringe, de la que només he vist el pilot. Ha estat escollida per ser del J.J Abrams, autor de Lost, i realment se li veu l'aire del autor tot i no tenir res a veure en quan a temàtica. True blood també serà de visió obligada per mi per ser del Allan Ball, autor de A dos metros bajo tierra, i estic a punt per començar-la també.
I bueno, a part de True Blood i Fringe doncs què més? The Big bang theory per passar l'estona, i una serie nova d'un paio així com a mig científic en plan comedia que es diu Better off Ted. Ah, també he pensat en Bones i potser The Sopranos, de la que se'n parla sempre molt molt bé.
L'oferta no te l'acabes, però abans de començar-ne qualsevol sempre m'ho penso i m'ho repenso.
Lluny queden els temps en que la cosa de les series era per la tele.
Adéu tele, hola món pràctic de les series per internet!
Us deixo que he d'anar a veure Fringe...

Enllaços útils:
http://www.seriesyonkis.com/ Per veure series online, o descarregar-les desde Megaupload
http://eztv.it/ Torrents per descarregar, últims capítols de series acabats de sortir del forn
http://www.solosubtitulos.com/ Descàrrega de subtítols

Lucideses del gran Einstein. Segona part.

2009-03-19T21:31:00.008+01:00

En una reunió social Marilyn Monroe es va trobar amb Albert Einstein i li va proposar:

- Que li sembla professor, hauríem de casar-nos i tenir un fill junts? S'imagina vosté un nen amb la meva bellesa i la seva intel·ligència?

Einstein, molt seriós, respongué:

- Desgraciadament em temo que l'experiment surti a la inversa i acabem amb un fill amb la meva bellesa i la seva intel·ligència.

Adictes al Twitter

2009-03-12T19:00:00.001+01:00

Què és pitjor que estar condemnat a cadena perpètua sense llibertat condicional?
Compartir la cel·la amb un adicte al twitter

Lucideses del gran Einstein

2009-03-01T21:07:00.003+01:00

Un día un periodista li va preguntar al Einstein:
- Em pot explicar la teoria de la relativitat?
Einstein va respondre:
- Em pot explicar vosté com es fregeix un ou?
El periodista, extranyat, li va dir:
- Doncs sí, és clar que puc...
Einstein va replicar:
- Bé, doncs expliqui'm-ho però imaginant que jo no sé el que és un ou, ni una paella, ni l'oli, ni el foc.

Deli, el nou single dels Delorean :D

2009-02-27T14:22:00.002+01:00

M'encanta, amb el ritmillo Delorean, autèntic, per callar i ballar ; )
Molt esperat (almenys per mi) el nou cd... Per algún puesto he llegit que sortirà a la primavera, ja va bé, que amb l'arribada del bon temps i el solet vindrà de gust una ració de Delorean : )
Fantàstic Deli, enjoy it!

Berg

2009-02-26T19:03:00.007+01:00

Sempre que tens un nou follower al Twitter que:
-Té la foto d'una tia cañon
-Només una o dues Updates
-Segueix a 50 mil persones
-Només té 4 followers (de ben segur tius una mica curts de gambals que els hi mola la foto de dicha tia cañon)
Saps que és un putu spamer.
L'últim cop que se'm ha donat el cas és ara mateix. El que més m'ha sorprès és la one line bio del/la spamer que posava "staying healthy and losing weight". Vergonyós. Almenys té la decencia de posar staying healthy, suposo que per no fer de la frase una apologia de la anorexia o algo així. Realment el que més pena em fa és que hi ha gent que pensa així, que viuen pensant en perdre quilos i tenir el cos perfecte per una raó encara més penosa que la propia exstència d'aquesta gent que és agradar als altres. No pas a mi, no m'agrada la gent que viu pendent del seu cos, no m'agrada la gent que viu pendent de la roba que és posa i de la seva puta imatge com si agradar als altres i assemblar-se a la gent que surt per la tele fós lo més important. Com que estic dins el meu blog i jo sóc qui hi escric em permeto el sant gust de dir que M'HI CAGO en aquesta gent. Em fan pena. Quan tots siguem jaios i no hi hagi manera de que aquell cos sigui com el de quan erem joves, no tindré la sensació d'haver perdut el temps privant-me de menjar el que m'agrada. Tinc els meus dubtes de si tota aquesta gent podran dir el mateix. En el fons, són pobres víctimes. No cal menjar Big mac's cada dia, però... quan te la menges que sigui sense cap mena de remordiment i a viure que són 4 dies i bla bla bla...

Summercase's dead

2009-02-25T21:29:00.006+01:00

Vaya tela, que el Summercase se'ns more! No hi haurà edició aquest 2009! http://www.muzikalia.com/noticias_leer.php/10168/finalmente-no-habra-summercase-2009

Crisis crisis... la crisis arriba al món del oci i la diversió tu... Si que està esquitxant lluny la puta crisi!
Però... ara que no ens sent ningú, he de reconéixer que al llegir la notícia no he pogut evitar una espècie d'alleujament raro al saber que no m'he de preocupar aquest any d'anar-hi... Al saber que quan arribin les fatídiques dates de Juliol i comenci a recordar aquell fantàstic Summercase del 2007 (amb Chemical Brothers, Delorean, Bloc Party, Kaiser Chiefs, i el maravellós concert de la PJ Harvey) no hauré de menjar-me la bola com em va passar al 2008, any en el que NO vaig poder-hi anar!!
El meu entorn proper moltes vegades no acompanya en qüestió de gustos musicals, i sense saber trobar massa una explicació lógica i raonable a aquest fet (que de ben segur la té), quan és moment de trobar el quorum necessari per anar a aquesta mena d'aconteixements la resposta per part del meu entron és nul·la! I en fi, això crea frustracions internes, mala llet i sensació de no estar aprofitant la vida que són 4 dies i bla bla bla...
O sigui que res, em sap molt de greu la mort del Summercase, espero que al 2010 se li concedeixi la ressurrecció. Però com que no hi ha mal que por bien no venga, jo m'alegro de tenir una preocupació menys al Juliol per anar-hi.
That's all folk's!

Història

2009-02-22T19:46:00.008+01:00

Em vai fotre a estudiar la carrera de química una mica de rebot. Lo meu era la biologia i vai anar a petar a la Universitat de Girona per estudiar. Capritx de la selectivitat que per una décima en la nota de tall no vaig poder entrar a fer biologia a Barcelona. I Girona em va sentenciar a no acabar mai la carrera. Constants farres sumades a hormones alterades pròpies dels 18 van fer que deixés la carrera. Un fracàs acadèmic com un altre.

I a Tarragona vaig començar química, carrera que amb el temps ha acabat agrdant-me molt més que la biologia. Més metòdica, més de pensar, més de ser un cap-quadrat a qui li agrada raonar les coses. I quan estudiava biologia ens deien que els "cap-quadrats" de química ens fotríen la feina als biòlegs si no ens ho curràvem. Ara que sóc química puc dir ben alt i amb tota certesa que l'afirmació era totalment falsa. Ser llicenciat en química és una creu quan vols entrar al putu món laboral. Les empreses que busquen un llicenciat (que en són poques) el volen amb 5 idiomes, 4 màsters, 3 postgraus i el que és pitjor: la maleïda experiència. Experiència que com és possible tenir si t'has dedicat anys i panys a acabar química i a més... si volen tants màsters, toquen a mínim dos anys per cada un. No té sentit. Les altres empreses, les que no busquen llicenciats, busquen tècnics. Tècnics que vinguin de fantàstics mòduls de grau mitjà o superior, i que evidentment, si tu ets químic no t'agafaran perque se suposa que tard o d'hora trobaràs una feina de llicenciat i no voldràs el trist sou d'un tècnic. Una altra afirmació que puc dir que també és totalment falsa, perque el pobre químic es conforma amb el que sigui, només per poder exercir del que és, i que els anys putejats de facultat no hagin estat envà. I és que em sembla molt bé que les empreses busquin tècnics i no químics... però... un tècnic es com un aparell més de laboratori, farà la seva feina a la perfecció, però no sap ni com ni quan ni per què ho fa. Si alguna cosa ha de ser un químic és un solucionador de problemes (com el Harvey Keitel a Pulp Fiction). L'empresa amb els seus tècnics quan té un problema, crida al químic de turno i s'ha acabat, un cop solucionat el problema, pot seguir tirant sense els seus serveis.

Trist...

Vaig acabar la carrera i vaig fer entrevistes i més entrevistes de les que encara espero que em truquin. Com que no és pot estar sense fer res en aquesta vida vaig començar treballant a un hotel com a cambrera, aguantant que els meus companys cambrers em miréssin per damunt del hombro quan em queia una copa de vi a terra volent dir "novata...". Vaig haver d'estar-me fent classes de repàs de mates aguantant els papes de nens mimats dient-me "es que no sabes..." I també passats dos anys acabar en un Viena (per menjar bé, bo i ràpid i frustrar a químics) servint hamburgueses aguantant els putus clients dient-me "es que niña, yo te la he pedido con queso, y me la has puesto sin queso".

Trist i frustrant.

Passada la època del Viena i quan estava fent fotocopies i venent bolis a una copisteria, aguantant també clients gilipolles i amb masses fums com per veure que la persona que els estava venent el boli no és que fós incompetent, és que estava fins els collons de gent com ells, em va venir com caiguda del cel la feina que tinc ara. Caigut del cel el noi que em va fer l'entrevista que ara és el meu jefe em va dir que el que li havia cridat l'atenció del meu curriculum és que mai havia estat a una química, i que segur que devia tenir-ne ganes i que estaria motivada. L'empresa no és gran, però tampoc petita. La veig com la germana petita de la Dow o la Basf. Em dedico a la seguretat, el medi ambient i la qualitat. A que es cumpleixi la normativa ISO, a que la gent es posi el casc, a que l'aigua surti bé per la claveguera, a intentar que la depuradora funcioni (cosa que, si seguiu el meu Twitter, veure-ho que em porta forces mals de caps per uns microorganismes que no estan massa per la labor i que només saben fer escuma). En un principi no seria ben bé feina de química, però estar dins una empresa química ja és de per si, una sort. I ara, ara què? Ara estem en crisi, i potser me'n vaig al carrer. Però de moment no m'han escollit a mi, sinó a altres, als que em sap molt greu que hagin fet fora, però que m'ha donat la oportunitat d'estar totes les tardes al laboratori de control de qualitat. Fent el que fan a la planta, però en dimensions reduïdes al laboratori.

Potser em fan fora, qui sap... però encara que soni a tòpic estúpid, jo cada dia que m'aixeco vaig contenta a la feina, i penso en la sort que tinc de no estar a cap Viena, ni hotel, ni acadèmia de repassos de mates, ni fent fotocòpies per gent desagraïda. El món de la indústria química és molt més interessant del que semblava al estudiar la carrera. Si és cert que la carrera no et prepara pel món laboral. T'ensenya altres coses, com he dit abans, a solucionar problemes, a ser cap-quadrat o a que no t'espanti cap mena d'equació matemàtica, però no et prepara pel món real, que és totalment imprevisible, i potser per això és interessant.

A tots aquells que pensin que les químiques només són empreses que es dediquen a contaminar rius i embrutar l'aire, intento respectar la seva opinió, però la meva és que fan molt més que això. Supleixen unes necessitats bàsiques de la societat, igual que pot fer una vaca al donar la seva llet a una granja. Si si, ja poden anar dient que embruten l'aire, a tots els que van per la muntanya en plan hippie dient que respecten el medi ambient i estan en contra de la indústria química, sense veure que la carmanyola que porten a les mans amb els macarrons per dinar, està feta d'un plàstic que probablement ve del petroli, d'aquelles químiques de les que suposadament no volen saber res.

Jo estic contenta de formar part de la indústria química, i encara que mai hagués trobat feina de lo meu, la satisfacció d'haver acabat química tampoc me l'hauria tret mai ningú.
I tot això, per una dècima de menys a la selectivitat... curiós.

Foto: Dibujos del conejo suicida http://biboz.net/bunny-suicides/

To blog or not to blog

2009-02-17T20:00:00.005+01:00

Ostres tu, ara veig que algú ha votat en l'enquesta "Què fas aquí?" la opció "No ho sé, no trobo res interessant" i no és que m'ofengui o em preocupi en excés, però m'ha donat per fer un post. I és que realment el concepte d'interessant és molt relatiu, coi. El que està clar és que si, potser podría haver un contingut més interessant, o més no sé.. trascendental, o important, d'opinió o polèmic, però què collons... no em dóna la gana. Per això ens fem els blocs, per penjar el que ens surti dels... de la ment, i qui ho vulgui llegir, doncs endavant. Tenir un bloc inmers en l'anonimat no està malament del tot, fas desfàs i prou. A vegades m'agradaria tenir comentaris i veure que aquí dins hi ha una mica de vida, però en el fons crec que me'l faig per mi, perque a mi em fa gràcia i prou. Les visites molen, no ens enganyem, però... realment són necesaries? Què cambiaria? Això no és un diari ni una tele que han d'estar pendents dels seus lectors / espectadors per sobreviure, això tiraria igualment endavant i de la mateixa manera, ho llegeixi algú o no. Potser és per això que han crescut els blocs com a bolets a internet, o no... En el fons no sé que busco amb aquest bloc, visites...? seguidors? Home si, però i si no què? Sinó tot seguiria igual, igual que està ara. De fet, segueix igual.

Savage Chikens http://www.savagechickens.com/

Anunci de la Coca-cola

2009-02-09T21:47:00.003+01:00

Els anuncis de la Coca-Cola, no ens enganyem, seeeempre són bons.

Petit incís: Recordo aquell en el que sonava una cançó de Queen (I need somebody to love) que empenyíen un carritu de Coca-cola per uns carrers i que al final del anunci el carritu queia per un penya-segat i sortia un peix inmens del no-res que se'l menjava, impactava un ou...

Aquet anunci m'ha fet especialment gràcia perquè la gent es va convertint en el seu avatar. I encara m'ha fet més gràcia quan he pensat que jo, segons el meu avatar, si estigués en el món de dins de l'anunci, em convertiria en el Chococat! Uoooo...
Vist a ALT1040

El gat guchu

2009-02-04T18:44:00.001+01:00

I després diuen, i crec, que no s'han d'humanitzar els animals, però com voleu que no els humanitzi!

L'espècie humana ben retratada

2009-02-03T21:36:00.004+01:00

Ara no recordo d'on vai treure aquesta foto, crec que la vaig veure a Microsiervos però no n'estic segura... I és que posar la font d'on treus les fotos, o parides varies que es pengen, és algo políticament correcte que s'ha de fer, i que és precisament el que NO ha fet l'autor d'aquest gran escrit a la paret.
Quantes vegades se'ns passa pel cap al dia la paraula "imbècil" referida a un altre ésser humà i no ens surt per la boca, simplement... perque no és el correcte...
Doncs aquest home pensa això i això ha escrit! mentres que molts d'altres, jo inclosa, ho pensaríem i no ho faríem perqueeee... és una falta de respecte, perque és una mostra de mala educació, perque és tan incívic com el pavo que "arranca los letreros" (altrament dit l'imbécil).
Crec sincerament que no diem el que ens passa pel cap perque amb dos dies ens quedaríem sols al món, sense amics ni companys ni coneguts ni res! Que dic dos dies... dos segons!
Doncs no! el que arranca los letreros es un IMBÉCIL... y punto! (ademés en majúscules, juas)

El Newton amb el seu nou amic Domo ^^

2009-02-02T21:26:00.000+01:00

El meu blog està mig mort

2009-02-02T20:32:00.006+01:00

Doncs si, mig mort... Tot va començar amb una foto del altaveu de Music for the masses dels Depeche Mode, seguit de tot una serie de videos, topstens més o menys útils i altres posts més o menys currats, o amb els que m'ho he passat més o menys bé fent-los. Però oh Déu meu, per molt que pengi frases del gran Einstein, videos de Daft Punk, o gadgets del Last.fm... definitivament el meu blog està en un clara decadència. És com si la paranoia de la crisi (si, sóc dels que penso que no existeix crisi, sinó paranoia de crisi) hagués arribat aquí. Poca inspiració, el google analytics encallat i en general poques visites. Així de depriment! M'agradaria saber com reactivar-lo... o simplement activar-lo. Pel que veig, per molts colors bonics que li posi, l'estat mortuori del meu blog és inevitable!

Probabilitats de que un ateu cregui en déu

2009-01-27T21:52:00.001+01:00

Vist a http://www.nopuedocreer.com/noticias/

I N T E R N E T

2009-01-13T21:49:00.004+01:00

No em puc imaginar un dia sense twittejar. Ni tampoc una nit sense veure un capitol de Lost, Dexter, o la serie que toqui. No m'imagino com seria haver de pagar per tota la música que escolto. No sé com me'n enteraria de les novetats musicals, o de les últimes històries que passen per aquets móns. No sé com em comunicaria sense el mail o el messenger. No sabria com fer sortir al exterior les coses que m'agraden sense aquest blog. Tampoc com ocuparia el meu temps sense el youtube. Com alimentaria la meva base de dades mental sense trobar grups nous amb el Last.fm? On hauria d'anar per veure tantes fotos com vulgui com faig amb Flickr?
I abans vivíem sense això? Casi que ni ho recordo, com es feia??? Que collons feiem??

El contingut de l'ipod d'una adolescent

2009-01-11T22:19:00.002+01:00

Vist a Microsiervos

Les Martens trepitjen la neu ; )

2009-01-11T13:10:00.000+01:00

L'efecte nadal

2009-01-06T22:17:00.004+01:00

Em paro a pensar i me'n adono que el nadal dona més disgustos que una altra cosa. Hi ha dos tipus d'efecte quan arriba: Els que no els hi agrada i els que els hi fa ilusió. Jo estic una mica pel mig, al principi em cago en tot i penso, buff quin pal.. I després quan hi estàs posat, doncs mira fa gràcia. Però de fet, per què serveix el nadal? Doncs molt fàcil. Per gastar calers. I és que aquets dies he patit l'efecte nadal com cada any, sense poder fer res per evitar-ho. Vas a voltar i et fots de mala llet perque hi ha gent i gent i gent i més gent, tot un malson per una sociopàta com jo. Però de fet, tota aquella gent són allà pel mateix que jo, per gastar calers. L'efecte nadal ens afecta a tots, tots abduits, obsessionats per gastar els calers. Passejant per l'illa diagonal vaig patir molt l'efecte, perque en aquella illa hi ha colocades, una darrera l'altra, aquell tipus de botigues en les que entres i t'agrada absolutament TOT. Vaig entrar en una i quan estava ja sotmesa a les ones del efecte nadal em va venir un dependent força gai i convincent oferint-me una cistelleta perque l'anés omplint. Això ja és el colmo perque és com tenir un instint psicòpata i que algú et vingui i et doni una destral. Nefast. Però oh, quina gràcia i quina ilusió el moment d'obrir els regalets, de rebre'ls... Sembla com si tot tingués sentit en aquell moment. Penso que és la petita satisfacció del nadal. Perque el menjar, molt bé quan te'l estàs fotent, però vinga a menjar i menjar un dia darrera un altre, fins que n'acabes fins els collons i et mores per un ou ferrat amb patates, això no pot ser bo de cap manera. Mentres ens recuperem de les endrapades i pensem en tot això... Ens anirem preparant per un efecte encara més devastador que el nadal: les rebaixes.

Composició

2009-01-05T18:16:00.004+01:00

Mylo - Drop the pressure

2009-01-04T22:19:00.001+01:00

The Kooks - Ooh La

2009-01-01T21:05:00.002+01:00

A vegades sentim parlar d'un grup i sense que es tracti d'una qüestió personal ens mostrem indiferents al escoltar-los, o simplement passem de fer-ho. Sabem que allà estan i que potser ens molaria, fins que arriba el dia que ens decidim a fer el pas de veure què tal.
Això mateix m'ha passat amb els The Kooks, grup que sabia que existia, que havíen tocat al fatídic Summercase d'aquest any al que no vaig assistir, i que estaven ben considerats en el rollo indie alternatiu. Fins fa ben poc no va arribar el meu instant de la revelació, el moment de "veure el què" amb els The Kooks.
I quin gran grup... Cançons gens pretensioses, fetes moltes vegades només amb 3 acords de guitarra simples, que sonen en perfecta harmonia. Un grup dels que semblen fer les cançons tal com els surten, i amb aquesta fórmula, els surten molt bé.
Enganxós, adictiu el seu "Ooh La", video que teniu aquí sota penjat.
La gran sorpresa del video i que ha fet que definitivament m'enamorés dels Kooks, és que hi aparegui el cementiri de Pere Lachaise de Paris, gran detall.
L'últim cd és d'aquest any, ja passat, 2008. Surt amb justícia a les infinites llistes de mejores cd's del año que corren per les webs últimament. Aquestes llistes m'han decepcionat força, doncs m'he baixat molts grups dels que en parlen molt i molt bé i després els escolto i no m'entren. The Kooks són l'excepció. Brillants per sí mateixos, tot un plaer de conèixer, escoltar-los i gaudir-los.

In their eyes is the place that you finally discovered
That you love it here, you've got to stay
On the bottom of the rock, an island
On which you find you love it when you twitch
You feel that itch in you pettycoat
Your pretty pretty pettycoat

Then you smiled, he got wild
You didn't understand that there's money to be made
Beauty is a card that must get played
By organisation

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out

The world can be a very big place
So be yourself don't get out of place
Love your man and love him twice
Go to Hollywood and pay the price
Oh go to Hollywood

And don't be a star, it's such a drag
Take care of yourself, don't begin to lag
It's a hard life to live, so live it well
I'll be your friend and not in pretend
I know you girl
In all situations

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out

Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pettycoat
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty
Pretty pretty pretty pretty pretty pretty pretty pettycoat
In all situations

And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out
And ooh la, she was such a good girl to me
And ooh la, the world just chewed her up, and spat her out

Garfield

2008-12-30T22:32:00.001+01:00

Paisatge 2 - Croissants voladors

2008-12-28T22:37:00.000+01:00

Paisatge

2008-12-28T22:23:00.000+01:00

Goooooooooogle

2008-12-23T22:03:00.007+01:00

Sóc una persona força rancia quan es tracta de canviar hàbits, però a vegades un canvi d'hàbits és el que et pot fer veure la llum.
Aquest fantàstic canvi d'hàbits té un nom i és GOOGLE READER. Una "nova" (nova relativament) manera d'entendre l'internet i de llegir-lo, de veure-hi més enllà, d'aprofitar el progrés de la tècnica.
Allà dins pots subscriure't a les webs que et molen i un cop fet només cal entrar-hi i nar llegint, nar veient, nar explorant... La millor manera d'estar distret, informat i satisfet de les estones que molts passem acompanyats del nostre "nou" amic internet. Eines de tota mena per organitzar les subscripcions, compartir-les i un llarg etcètera.
Google, google reader, google maps,... google google google, el nostre heroi, el putu amo! M'acostumen a fer ràbia les potencies dominants (per exemple microsoft, timofónica o el mismíssim internet explorer) però en aquest cas, google domina i estic encantada amb el seu domini.
No sóc usuaria del gmail, pel motiu que he dit al començament sobre ser rancia als canvis. Un canvi d'adreça de correu no entra encara dins la meva mentalitat tancada (i fins fa poc, cega). Però tot arribarà... tot arribarà.
Si sou usuaris d'internet explorer directament us diré que l'envieu a la puta merda i us passeu a mozilla, i si no us acava de convéncer, doncs cap al google chrome! Un navegador d'allò més simple, ràpid i eficaç si teniu per costum entrar casi sempre a les mateixes webs. Pantalla d'inici, pam... les vostres webs, amb un sol click, cap dins. Res de favoritos!
Ara... això si que us ho dic, millor el mozilla... Suposo que google li falta una mica de camí per arribar al seu nivell. Però bueeeno, li perdonem al gran senyor google no tenir el navegador perfecte, ningú ho és!
Ja us dic, fins fa relativament poc encara era de emules (a la merda també, visca els torrents!), explorers i desgràciadament encara sóc de hotmail, però els camins del internet són inescrutables...
Com diria aquell paio que sortia al final de Dinamita: Reflexione'm-hi sis plau, reflexione'm-hi.

El retorn de Prodigy - Invaders must die

2008-12-23T11:43:00.002+01:00

Mai he estat especialment seguidora dels Prodigy, exceptuant quan van treure el Fat of the land. Van ser els meus inicis en el món de l'electrònica, on crec que jo i molts d'altres vam quedar impactats per aquell cd amb el cranc a la portada. Però a part del Smach my bitch up i algunes altres, mai han tingut més trascendència per mi. Potser està malament que ho digui jo, fidel seguidora de Marilyn Manson i altres grups de metal xungu, però per mi Prodigy sempre han tingut aquella agressivitat que no m'acaba de convéncer i que ha fet que grups com Daft Punk o The Chemical Brothers siguin per mi els pilars de l'electrònica, no pas ells.
De totes maneres Prodigy han tornat, i no cal ser un gran entès en la matèria per veure que "Invaders must die" no és pas la cançó contundent i agressiva que dels Prodigy esperàvem. Potser per això m'agrada.
El tiu sembrant formigues prodigianes i el ritmillo trobo que tenen el seu rollo :)
A veure que us sembla!

Sushi pillows

2008-12-21T21:51:00.003+01:00

Coixins inspirats en el sushi, son maquíssims, oi? Valen de 30 a 40 euros, depenent del model... Jo em quedo amb el d'arròs amb salmó! El més autèntic! ; )

Vist a http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/